Setmanari Juventud

Amb data 14 de març de 1981, sortí el número commemoratiu de les XX Festes Decennals de la Candela, que comptava amb un total de 138 pagines sense numerar.
En la seva Justificació:
Des de l'any 1951 fina avui aquest setmanari, en els tres primers decennaris sota la capçalera de "JJUVENTUD" i, ara, amb la de "JOVENTUT DE L'ALT CAMP", ha volgut deixar constància, escrita i gràfica, del desenvolupament de les respectives "Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela"

69- Setmanari Juventut

Juventud presentava un extraordinari abans i un altre després de les festes. El primer amb 104 pàgines sense numerar, portava data del 23 de gener de 1971 amb el número 1456. i contenia referències a Decennals anteriors, treballs diversos i un annex en color diferent amb un programa detallat de les festes. El segon, aparegut el 27 de febrer de 1971, número 1460, explica el desenvolupament dels actes, al llarg de les seves 102 pàgines sense numerar

Ràdioafeccionats

Unes de les activitats realitzada en motiu de les Festes Decennals de la Candela de 1981, emissions especials vallenques, des del Col.legi "Verge de la Candela".

Aquesta targeta serà enviada a tots els radioafeccionats del món que hagin contactat amb l'estació especial vallenca en el transcurs dels deu dies de les festes.
La targeta, que reproduïm, a més de les sigles especials que corresponen, portava en l'anvers el nom de "Festes Decennals Verge de la Candela 1981", i les fotografies del campanar de Valls i d'un pilar de sis dels nostres Xiquets de Valls.
Aquesta targeta anomenada QSL, serà desitjada per tots els radioafeccionats

Cultura 1981

La revista Cultura amb el seu número 397 febrer-març de 1981, va aparèixer amb 222 pàgines un resum molt extens sobre les Decennals.

Programa- entreteniment

L'edició d'aquest programa-entreteniment, limitada a 1000 exemplars, degudament numerats, responia a tot els requisits que requereix un programa de luxe, fotografies a tot color i en blanc i negre, fotografies per mirar a les fosques unes altres per mirar amb unes ulleres de vidres de cel·lofana de color blau i vermell, la inclusió de retallables i de postals que reprodueixen cartells de decennals passades.
Una introducció de Anton M Dilla, sobre els 200 anys candelers, textos sobre el Ball de la Primera i el Ball de la Moixiganga, a càrrec de Josep Martí i d'Anton Dilla.

Edita: Comissió Executiva de les Decennals.
Disseny: Joan M Viñas
Imprimeix Grafiques Darc, SL., Valls 1991
Font: Núria Ventura/ Cultura febrer 1991

Ulleres per visionar el programa

Cultura 1991

Número extraordinari de la revista Cultura dedicat a les festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de 1991.
Cultura, Valls febrer de 1991 número 503

Radio-afeccionats

Unes de les activitats realitzada en motiu de les Festes Decennals de la Candela de 1991, emissions especials vallenques.

Aquesta targeta serà enviada a tots els radioafeccionats del món que hagin contactat amb l'estació especial vallenca en el transcurs dels deu dies de les festes.
La targeta, que reproduïm, a més de les sigles especials que corresponen, portava en l'anvers el nom de "Festes Decennals Verge de la Candela 1991", i les fotografies la plaça del blat en una diada castellera , al fons podem veure la façana de l'Església de Sant Joan.

Targeta-postal editada pels radioafeccionats vallencs. 1991

Estampa

Estampa record de les Festes Decennals de 1941

Estampa

Estampa record dels actes religiosos amb motiu del XXV aniversari de la Coronació de la Mare de Déu de la Candela

Imp. Moncunill, Valls 1931

L'imatge una talla de pedra d'uns 85 cms. La verga antica -es a dir, la d'abans del 1936- era d'una gran bellesa. Porta l'infant al braç esquerre, amb la mà dreta sosté el ciri o candela. El seu rostre és perfecte animat per un somriure insinuat. Abrigada per un mantell pintat amb flors daurades sobre fons negre. El Jesús reté entre les mans un ocell i va tapat fins els peus amb una mena de túnica. La imatge se n'ha dit que probablement és del segle XIII, època de transició. S'hi observa simetria entre els braços i les cames de l'Infant, i el front alçat de la Verge i el seu Fill, sense la més lleu inclinació, aixó fa acostar-o al romànic. Però més aviat és el gòtic dominant en les seves figures.
És venera a l'altar del seu nom, a lÉsglésia Arxiprestal de Sant Joan Baptista. En la revolta de 1936, l'església fou objecte del saqueig i la imatge de la Candelera destinada al foc. Mans pietoses van salvar-la a trossos cercant amagar-la fins passada la turbulència de la guerra. Però en sofrí desprefectes majors. La restaurà, l'any 1941, l'imatger barceloní F. Veciana.

Font: Les nostre devocions nº 16
Torrell de Reus 1965

Corona Mare de Déu de la Candela

Any 1911. Dibuix del model de la Corona d¡Or costejada per subscripció popular. A.H.C.V
Dibuix Jaume Mercadé

Les Decennals a la premsa local

Any 1991. Publicació primera especial Vallenc.

Any 1991. Publicació segona especial Vallenc.

Llibres Decennals 1981

El llibre 1981 Festes Decennals
Autor: Col.laboradors diversos
Coordinació: Josep Martí i Baiget
Impressió: Gràfiques Moncunill, Valls
Edició numerada

Cultura 2001

Llibres: Poemes Gabriel Guasch

"Poemes" és el catàleg dedicat a l'exposició de Gabriel Guasch sobre poesia visual. A banda de ña reproducció gràfica dels poemes que es van exposar, conté una introducció històrica respecte del context en què cal incloure el corrent artístic conegut com a Poesia Visual.
Aquesta introducció va a càrrec del Ramon Salvo Torres, el qual analitza també, la trajectoria de Gabriel Guasch.

Llibre editat per l'Ajuntament de Valls
Comissió d'Art Festes Decennals Candela 1991
amb motiu de l'exposició de Poesia Visual Poemes 1973-1991
Gràfiques Moncunill, S.A.L. en base al disseny projectat per (NI.UN)
Font: Núria Ventura, Cultura, febrer 1991

Els gegants de Valls

Foto: del llibre 1981 Festes Decennals

Foto: Joan Gasull

Gegant: 3,70 i 70 kg.
Geganta: 3,70 i 70 kg. de pes
Anys d'estrena: Festes Decennals de la Candela de 1951

Gegantó: Lladrefaves mides alçada: 1,78 i 40 kg de pes
Gegantona petita: Mides alçada: 2, 23 i 30 kg de pes

Any d'estrena: Gegantó, Segles XVII Gegantona 1951

Acompanyament musical: El ballet de gegants

Bibliografia

1. COL·LECTIVA, "1981 Festes Decennals", Valls 1981
2. FULL PARROQUIAL, Festes Decennals de la Candela, 28/01/1951, número 621
   
3. GASULL, Joan "Jo també vaig ser voluntari" a Quaderns de Vilaniu nº 50 IEV, Valls 2006
4. TORRELL DE REUS, Salvador ·Les nostres devocions", els fascicle 16 corresponent "La Mare de Déu del Lledó, de la Candela i altres devocions de la ciutat de Valls, pàgines 425-448
   
5. SALAT, Xavier "Incorporació de ciutadans il·lustres a la galeria" a Cultura nº 613 , Valls febrer 2001.
6. VENTURA, Núria,"Edicions de la Candela-91", a Revista Cultura núm. 503, Valls 1991
   

La festa de la Candela

Quan parlem de folklore, relacionem places, vestits de coloraines anacronismes i tradicions, tocs de gralles i de timbals, en un punt d’interès global: explicar-nos quin significat tenen les danses, les processons, els gegants, les comparses, les àligues, els dracs, les mulasses... I l’erudició antropològica sol tenir arguments per a tot, amb més o menys encert, amb més o menys desencert, però amb una base analítica, en bona part pautada en el romanticisme de finals del segle XIX, i relacionada majoritàriament amb la feina del camp, amb una estructura de societat agrària, amb les grotesques lluites del be contra el mal i amb l’element igni com a purificador de tot. En l’endemig, és clar, també hi compten moltes d’altres connotacions particulars. Durant el decurs de l’any, Valls celebra un seguit de festes que van molt d'acord amb la pauta que se segueix en general, arreu del Principat, malgrat algunes particularitats i característiques que les singularitzen localment. Per exemple, hi ha, principalment, tres festes que ens fan sortir al carrer, que ens fan adonar d’una realitat ben desconnectada dels habituals horaris de cada dia, rituals i repetits. Una d’aquestes tres festes, la de la Candela, que s’escau el dos de febrer, clou, en realitat, el cicle de les festes d’hivern pròpiament dites. Descriptivament, és una festa votiva. I té un sentit especial a la nostra ciutat, donat el cas que, cada deu anys, s’hi celebra esplendorosament, bo i commemorant un vot que el poble es féu seu, l’any 1791, d'acord amb el convenciment que la Mare de Déu de la Candela, diverses vegades havia fet minvar les pestes que, de tant en tant, afectaven la població. Com a festa d’origen religiós, la processó hi té un paper destacat, sobretot els anys que marquen decenni. A la del 1981, sense anar més lluny, i segons referia Rafel Castells i París al llibre: Festes Decennals, editat a la impremta Moncunill de Valls, obrien la processó els Nans i els Gegants de la Ciutat, els Gegants d’Alcover i el Ball de la Primera, acompanyat per la Cobla Marabú. Darrera de la Creu Parroquial, un grup de jovent i un seguit d’entitats, entre les quals, hi anaven tant la Colla Vella com la Colla Joves, acompanyades dels GRALLERS. I també hi anava l’Àliga, no cal dir, les autoritats eclesiàstiques i les civils. Fem especial referència a la processó de la Candela, - com després ens referirem també a la de Sant Joan i la de Santa Úrsula-, pel fet que, cadascuna d’aquests tres festes inclou una processó i també per la referència puntual que tenim pel que fa a la presència permesa i fins obligada d’aquests elements parateatrals nostrats, com són l’Àliga, els Gegants, els Nans, algun ball i fins les colles castelleres, tot i que val a dir que la de Santa Úrsula tenia un altre caire, com explicarem més endavant. En tot cas, la dita “A Valls coques i professons” tenia raó de ser. D’altra banda, cada any, es fa la tradicional processó de les candeles, que surt per la porta principal de l’església de Sant Joan, passa per davant de l’Ajuntament , baixa per la plaça del Blat cap al carrer Major, es decanta cap al començament del carrer dels Jueus i puja pel carrer de l’Escrivania, des d’on, resseguint l’estretor del carrer adjacent a les parets laterals de l’església, retorna a Sant Joan, entrant-hi també per la porta principal. Aquesta processó i la de Corpus, que surt de la parròquia de Sant Antoni, són les úniques que es fan a Valls, actualment, a banda de la que es fa, solemne, com ja he dit, per la Candelera decennal. Cal també dir que, abans, l’Àliga, quan la processó de Corpus sortia de l’arxiprestal de Sant Joan, anava a la processó, com els Gegants.

Autora: Núria Ventura Mercè
Font: web de la joves xiquets de valls

Jo també vaig ser voluntari

Jo també vaig ser voluntari

“Vols treballar per a la teva ciutat i, a la vegada, passar-t’ho bé?” Amb aquestes paraules vàrem fer la presentació als diferents col·legis i instituts de la nostra ciutat per engrescar tots el nois i noies perquè participessin en la nostra festa més emblemàtica: les Decennals.

La proposta naixia uns mesos abans durant la Firagost del 1990. Un estand al Pati posà en marxa l’obertura de les inscripcions dels Voluntaris Candela 91. La crida nova ser en va, més de dues-centes inscripcions respongueren a la crida popular.

Uns joves amb ulls oberts, desperts, il·lusionats, entusiastes, receptius i capaços, amb la seva força, de transformar el món. Aquesta va ser la nostra aposta: entusiasmar tots els joves perquè participessin i visquessin les festes des d’un angle molt diferent: com a acomodadors, controlant, informant, sent a les taquilles… i un llarg etcètera.

La tasca no era fàcil: la complexitat de les diferents activitats programades (espectacles, exposicions, concerts, concentracions diverses i multitud d’actes al carrer), la dificultat que comportava la coordinació d’aquestes activitats en diferents indrets de la ciutat, la disparitat horària, l’adequació en la distribució de totes les persones, les tasques per realitzar, etc.

Era un temps sense mòbil, en què tots els que formàvem l’equip de treball ho donàvem tot i més perquè la nostra proposta de participació col·lectiva fos un èxit. Les línies d’actuació que marcaren la proposta foren: treball, il·lusió i participació.

El treball, com un element vital de tot l’equip humà que va formar els Voluntaris Candela 91, aportant una proposta singular en la manera de treballar i de preparar les festes de la ciutat. La il·lusió, com una eina col·lectiva que va donar una imatge nova a les festes amb la complicitat de moltes persones. La participació, per saber donar a cada jove el seu protagonisme i veure’s reflectit com a part important en el desenvolupament de la festa, per sentir-se realitzat en la participació col·lectiva per al bé comú.

Avui, des de la perspectiva de quinze anys, cal fer certes reflexions: Quines són les causes que animen les persones a treballar per a la societat sense motiu aparent ni empesos per un afany de tranquil·litzar la seva consciència? Quins són els incentius que mouen el mecanisme de la participació, sense signes evidents d’interessos polítics, partidistes o altres i trenquen el cercle de la individualitat com a bé suprem tan arrelat a la nostra societat actual?

Quins són els valors que defensen les persones que consideren important i vital aquesta col·laboració en el teixit social, associatiu i cultural per millorar-ne el context i les relacions? I, finalment, quins són els sentiments i les emocions que reporten dur a terme una tasca participativa en la construcció, la millora i el desenvolupament dins el marc d’una societat coneguda i propera com és la nostra ciutat?

És, doncs, aquest esperit dels voluntaris el referent que pot persistir en el temps per la seva espontaneïtat, la seva sinceritat, la seva puresa… Valors que avui potser no estan de moda, que han caigut en desús i no pas perquè han caducat o són obsolets, sinó, simplement, perquè ens fan nosa, ens molesten. És més fàcil exigir que donar, criticar que participar.

Si tenim un projecte per a la nostra ciutat, si tenim la il·lusió, l’entusiasme, la força per donar-ho tot, podem aprofitar les moltes iniciatives ciutadanes locals de tota mena, en les quals el fet de poder canalitzar la nostra participació sigui aportant iniciatives, col·laborant o simplement assistint als actes, perquè ens faci sentir a tots plegats, novament, vius com aquells joves del 1991.

Per acabar, només em queda agrair a tots els joves que participaren en aquest projecte dinàmic que va ser els Voluntaris Candela 91 el seu esforç i entusiasme per fer-nos sentir a tot l’equip coordinador joves per uns dies.

“Jo també vull ser voluntari”.

Autor: Joan Gasull Canela
Font: Quaderns de Vilaniu nº 50 11/2006 Institut d'Estudis Vallencs

Galeria de vallencs i ciutadans il·lustres

1961


Francesc Galofre i Oller, pintor
Pintà el seu retrat l'artista el seu fill Francesc Galofre i Surís, fill de l'artista.
Esbos de la seva biografia a càrrec de: César Martinell i Brunet

1971


Carles Cardó i Sanjoan, (1884-1958) eclesiàstic i escriptor, canonge de la seu de Barcelona
Pintà el seu retrat l'artista vallenca: Maria Àurea Català i Roca
Esbos de la seva biogràfia a càrrec de: Miguel Melendres, canonge de la catedral de Tarragona.

Galeria de vallencs i ciutadans il·lustres

1951


Jaume Huguet, (1415-1492) pintor
Retrat realitzat per Eduard Castells

Programa actes religios 1991

Programa del actes religiosos de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de 1991.

Catàleg Exposicions 1991

Catàleg de l'exposició de Filatèlia i Cartofília, celebrada a la Llar del Jubilat durant les festes Decennals de la Candela de 1991.

Punt de llibre la Candela

Punt de llibre sense data i cap mena d'escrit.

Galeria de Vallencs i ciutadans il·lustres

1941


Tomàs Caylà i Grau (1887-1936)  advocat
Miquel Colom Cardany (1895-1936)
L'utor dels retrats Francesc Galofré i Surís

Galeria de Vallenecs i ciutadans il·lustres

1931

Narcís Oller de Moragas, (1846-1930) escritor
Pinta el seu retrat: Francesc Galofre Oller

Congregació Mariana de Valls

Carnet de soci de la congregació i articles de la seva llei

La devoció a la Mare de Déu de la Candela, ha fet que amb els anys esdevinguessin la creació de entitats diverses relacionades, en aquest cas, la Congregació Mariana de la Verge de la Candela i S. Lluís de Gonçaga de Valls, que veu la llum el 1909.

Els dies 8 i 9 d'abril de 1917 es va celebrar a Valls l'Assemblea de les Congregacions Marianes. Un dels actes d'aquells dies va ésser baixa la imatge de la Candela del seu cambril i col·locar-la a l'altar major. Després de l'ofici es va iniciar la processó amb la imatge, que va seguir el mateix recorregut que es fa en les Festes Decennals.

Diploma

Diploma que es va donar als col·laboradors honorífics de les Festes Decennals de la Candela, 1991

Decennals 91

Revista editada per la Comissió Organitzadora General de les Festes Decennals de l Candela 1991, com mitja de difusió de les activitats, articles etc. de les festes.
En la portada podem veure en Josep Maria Trias, autor del logotip identificatiu de les Festes Decennals de 1991.

Número 1 febrer de 1990
Tiratge: 8.000 exemplars
Disseny/Redacció /muntatge: Publicacions Alt Camp, SA
Imprimeix; Grafiques Moncunill S.A.L

Indaleci Castells i Oller

La biografia d'Indaleci Castells Oller destaca la «talla política» del qui va ser alcalde de Valls El nou volum conté abundant material fotogràfic i imatges poc conegudes fins ara

Indaleci Castells Oller (Valls, 1864-1930), una figura singular dins la política local, ja té la seva biografia. El treball, elaborat per Jep Martí, arxiver municipal i editat per Cossetània Edicions, va ser presentat ahir, a la capital de l'Alt Camp, i pren el relleu a l'obra que va publicar en el seu dia l'arquitecte vallenc Cèsar Martinell, considerada per molts com una «visió d'amic». El nou volum es va començar a gestar el 2005 durant els actes del 75è aniversari de la mort d'Indaleci Castells.

L'anàlisi exhaustiva que Jep Martí (Cervià de les Garrigues, 1955) fa en aquesta biografia li permet afirmar que Indaleci Castells va ser, juntament amb Josep Magrinyà i Montserrat Cuadrada, «un dels tres polítics més importants de l'època a la ciutat». L'autor de l'obra considera que «sense aquestes tres figures seria difícil entendre l'evolució política local perquè ells van ser els artífexs de diferents fites per a la ciutat entre el 1914 i el 1923». Josep Sánchez Cervelló, professor d'història contemporània de la Universitat Rovira i Virgili, destacava, ahir, en la presentació del llibre «el llenguatge culte, elegant, però també senzill que ha sabut usar el seu autor», i va referir-se a Jep Martí com a «arxiver brillant» i «activista cultural», fent un incís especial en el material fotogràfic que conté l'obra. Indaleci Castells que va ser alcalde de Valls, diputat provincial, regidor, però també director de diferents capçaleres de la premsa liberal o conservadora vallenca, tenia una gran habilitat per fer arribar a bon port «allò que altres anunciaven, però que no feien», comenta l'autor del treball. Així va ser com va veure la llum la Galeria de Vallencs Il·lustres per les Decennals del 1891, després que altres fessin el primer pas, i com es va crear la biblioteca popular, amb ell com a regidor i present en la signatura del projecte de biblioteques que la Mancomunitat de Catalunya va posar damunt la taula. A més, també va tenir mà esquerra per a sanejar el finançament municipal en una època en què els ajuntaments arrossegaven dèficits molt importants, «però ell va fer una modificació en el sistema de tributs que va possibilitar l'estalvi», apunta Jep Martí. L'atzar també es va confabular amb Indaleci Castells i el seu mandat es va allargar més del previst a causa de la modificació de la llei electoral. «En la memòria ha perdurat la celebració del centenari de la batalla del pont de Goi. Indaleci Castells hi va arribar com a alcalde quasi de casualitat, i tot i que la celebració era una iniciativa privada, hi va saber demostrar la seva capacitat de gestió, que va contribuir a l'èxit de la festa.» Però una de les «fites màximes», com la qualifica l'autor del llibre, va ser l'exposició que l'any 1924 es va organitzar a la biblioteca popular. «La mostra reunia tot el material publicat a Valls o fora de la ciutat per gent que eren del municipi. Crec que ha estat una de les exposicions més importants que s'han fet aquí», sentencia Jep Martí, que tot i que sempre havia mostrar un interès per la figura d'Indaleci Castells, es declara «sorprès per la talla política del personatge». Va ser, segurament, la magnitud del seu talent el que va convertir Indaleci Castells «en un personatge molt respectat, però també molt temut i combatut», conclou el biògraf.

Noticia publicada a: El punt/ Anna Estallo 22/12/2009

La història

Les festes Decennals tenen 200 anys d'història

Les festes decennals de la Candela a Valls es van instituir l'any 1791 i van néixer amb un sentit eminentment religiós.
En aquest sentit, Joan Ventura i Solé, en la seva nadala de l'any 1980 titulada "Un vot de Fidelitat Vallenca" (Indústries Gràfiques Moncunill), feia referència a un document, signat el dia 28 de gener de 1791, segons el qual s'establia la fundació d'una processó solemne, en honor a la Mare de Déu de la Candela.
En aquest mateix document es feia referència als favors rebuts per la població al segle XIV, quan la ciutat , l'any 1333, va patir l'assot de la pesta bubònica. La pesta es va tornar a reproduir a la ciutat l'any 1348, produint la mort de molts ciutadans vallencs de l'època.
D'altra banda, el també historiador Joan Papell i Tardiu, en el seu treball "Comentaris a un document per a la història de Valls. La fundació general i solemne en honor a la Verge de la Candela", publicat al llibre 1981 Festes Decennals (Impremta Moncunill. Valls 1981), indica la possibilitat de la inexistència del vot vallenc en l'acte fundacional com un fet col·lectiu espontani, és a dir, com un vot de fidelitat vallenca solidari i general.
Joan Papell estableix l'origen de la festa en la fundació pia d'una processó en honor a la Mare de Déu de la Candela, feta i signada davant el notari Ignasi Cases i Ferrer, el 28 de gener de l'any 1791, pel compatrici vallenc doctor Pau Baldrich i Martí. En aquest sentit, els dos historiadors fan referència al mateix document, tot i que el segon aboca altres dades que estableixen que, amb la signatura d'aquest document, Pau Baldrich el que feia era acomplir amb l'última voluntat, manifestada d'una manera privada i oral, i en secret, pel beneficiat i membre de la Comunitat de Preveres de Valls a la rectoral de St. Joan Constituïda, mossèn Josep Perellada i Salabert.
Aquesta darrera voluntat del mossèn Perellada era recordada en el seu testament, segons el qual Pau Baldrich quedava encarregat de realitzar alguna fundació amb els diner que mossèn Josep Perellada havia deixat en dipòsit.
Segons les dades aportades per Joan Papell, l'any 1790 la Comunitat de Preveres es reuneix i es torna a fer esment de la fundació, després d'un temps en què no se'n va parlar. Posteriorment el dia 21 de gener de 1791, quasi al cap de tres anys de la mot de mossèn Perellada i a un i mig del primer contacte entre Pau Baldrich i la Comunitat de Preveres, se signa el contracte i el protocol de les bases i els punts de la concòrdia entre ambdues parts per a la fundació de la processó.
A tal efecte, els capellans i el beneficiats de l'església de Sant Joan rebrien íntegra la quantitat de tres-centes vint-i-cinc lliures, suma que corresponia al valor dels béns patrimonials del mossèn Perellada.
El ressò de la fundació de la processó en honor a la Mare de Déu de la Candela, segons Joan Papell, "devia ser extraordinari, i poder-hi participar encisador".
Així s'iniciaven les Festes Decennals a la Mare de Déu de la Candela a la ciutat de Valls, i que durant dos-cents anys(1791-1991) ha marcat les fites més importants de la capital de l'Alt Camp. Al llarg dels anys la ciutat, poc a poc, ha anat incloent, conjuntament amb els tradicionals actes religiosos, activitats populars i festives.

Font: Revista informativa Decennals-91, núm. 1 febrer 1990

Programes Històrcis 1921

Programes Històrics 1941

Galeria Vallenca de ciutadans Il.lustres

La galeria de vallencs il·lustres ha passat a convertit-se en un dels apartats més tradicionals de la celebració de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls.
La creació d'aquesta galeria no coincideix, però, amb l'inici de la celebració de les festes. Va ser sota el mandat municipal del batlle de la ciutat Indaleci Castells i Oller, (Valls 1864-1930) l'any 1891, quan es va establir aquest reconeixement públic a les figures més representatives de la ciutat.

La creació de la galeria, però, cal atribuir-la a Ramon Roca i Sans, qui va fer la proposta des de la publicació "La Veu de la Comarca", tot i que la seva proposta inicial anava encaminada a la Festa Major de Sant Joan.

Des d'aleshores, cada deu anys, amb motiu de les Festes Decennals, eren incorporats a la Galeria un o dos vallencs que, per la seva tasca o trajectòria històrica, eren considerats com a il·lustres i eren incorporats, en forma de retrat pictòric, a l'esmentada galeria.

La Galeria de Vallencs Il·lustres establí el seu marc físic en el saló de sessions de l'Ajuntament de Valls, que, tot i que la proliferació de retrats ha estat paulatina i lenta, ja s'ha quedat petita per encabir-hi els vallencs reconeguts il·lustres.

La designació dels personatges que mereixien aquest reconeixement es realitzava a través d'una proposta al consistori vallenc, que un cop acceptada seguia el tràmit d'encarregar l'obra pictòrica, que, en cada cas, era realitzada pels millors pintors vallencs en cada celebració corresponent.

• 1981

Jaume Mercadé i Queralt, pintor
Pintà el seu retrat Josep Maria Tost
Robert Gerhard i Ottenwaelder, músic
Pintà el seu retrat Galofre Surís

• 1991

Xiquets de Valls
Pinta el seu retrat Maria Lluïsa Clols

• 2001

Maria Güell i Puig, religiosa (primera dona de la Galeria de Ciutadans il·lustres)
Pinta el seu retrat M Teresa Sanromà
Cèsar Martinell i Brunet, arquitecte
Pinta el seu retrat Pere Queralt
Manuel Gonzàlez i Alba, polític
Pintà el seu retrat Agnès Padró

• 2011

Pere Català i Pic, (Valls 1889 - Barcelona 1971), fotògraf 
Francesc Català i Roca (Valls 1922 - Barcelona 1998), fotògraf
Pere Català i Roca (Valls 1923 - Barcelona 2009, fotògraf
Pinta el seu retrat: Enric Adserà, grabador

Galeria de Vallencs i ciutadans il·lustres

1921


Andreu-Avel·lí Comerma i Batalla, (1842-1917) general d'enginyers de l'Armada
Lluís Bonifàs i Massó, (1730-1786) escultor

Logotip 1991

El logotip de les festes decennals de 1991 va se obra del dissenyador: Josep Maria Trias.
El logotip concentra la seva força en el símbol que representa el número, l'any 91. En el logotip, el número "1" de la xifra ha transformat la seva aparença numèrica i apareix com l'element distintiu de les festes, és a dir, la candela. La candela representada en el símbol té, a més, una flama, un element dinàmic que, a més de significar foc, significa festa, esclat. La repetició de la taca en petites taques al voltant de la "flama" representa l'esperit plural, variant i quantitatiu de la festa, el dinamisme i també tot allò que és popular: espurnes d'alegria, el correfoc, etc. Pel que fa al número "9" de la xifra, apareix escantonat per l'esquerra per donar un aire original al logotip, per donar a entendre que el "91" forma part de la xifra real de "1991" i, finalment, per concentrar més l'atenció en l'1, en la candela.
El color que destaca del logotip és el vermell, un color fort, el color del foc, dels castells, és, en definitiva, el color autòcton de Valls. El vermell es troba formant un contrast amb el negre, representat pel número "91" i el blanc del fons.
La simplicitat del logotip i la claredat i modernitat de l'estil tipogràfic que l'acompanya volen reflectir unes festes molt d'acord amb el seu temps.

Programes històrics

Programa general dels actes de les festes Decennals de la Candela de 1991.

Programes històrics

Programa dedicat als actes al carrer: música tradicional, dracs, balls de diables, gegants, dances populars etc.

Galeria Vallencs Il·lustres

Es proposa la nissaga de fotògrafs Català, Pere Català Pic, Francesc Català-Roca i Pere Català-Roca, per formar part de la Galeria de Ciutadans Il·lustres de Valls.

Canal : TAC 12

Seminari sobre la Mare de Déu de la Candela

Seminari sobre la Mare de Déu de la Candela.
Font: TAC12

Galeria Vallencs i ciutadans il·lustres

1911


Albert Felip de Baldrich i de Vecina, (1786-1864) Marqués de Vallgornera
Esbos de la seva biografia: Escrita per Pau Font i llegida per Josep Moragas
Pintà el seu retrat: Ramir Lorenzale

Josep Martí i Janer, (1814-1873) reverend
Esbos de la seva biografia el seu propia autor: Josep Massons
Pintà el seu retrat: Francesc Galofre Oller

Anis

Llibre editat amb l'estoig de l'ampolla d'anís, especial Festes Decennals de 2001, amb el títol "Aproximació a la indústria dels licors i anisats de Valls", de l'autor Domènec Ribes i Mateu, Premi Rodon-Giró 1996, de la Fundació Ciutat de Valls, publicat a "Quaderns d'Hist`roia" de la revista Quaderns de Vilaniu/Miscel·lancia de l'Alt Camp , número 33.

El llibre ha estat editat: Associació d'Alumnes i Exalumnes de l'Escola del Treball (AAEET) Valls.

Anis

Com homenatge a l'industria dels licors i anisats de valls, es va realitzar una destil.lació especial d'anís sec, amb la fórmula original de l'any 1860. Sèrie limitada a 2001 ampolles numerades.

Elaborat i embotellat : D. Portet -Joan Sanromà i Badia - La Poble de Segur.
El dibuix de l'estoig ha estat realitzat per el pintor vallenc: Jaume Solé

Registre numeració de l'ampolla

Ampolla de Vi

La Cooperativa Agrícola de Valls, va embotellar amb motiu de les festes decennals del II centenari,(1791-1991) unes ampolles de vi negre, amb l'etiqueta especial per les festes.

Galeria Vallencs i ciutadans il·lustres

1901

Pau Baldrich i Martí, (1760-1834) alcalde de Valls
Esbos de la seva biografia: Lluís Tomá i Reverendo

Jaume Sitjó (? -1351) bisbe de Lleida i Tortosa
Esbos de la seva biografia: Antoni Llor

Pintà els seus retrats el vallenc: Bonaventura Casas

Galeria Vallencs i ciutadans il·lustres

1891


Antoni Palau i Térmens, (1806-1862) bisbe
Pintà el seu retrat Galofré Oller


Pere Anton Veciana, (1660?-1736) fundador de les Esquadres
Pintà el seu retrat Francesc Guasch i Homs.

Vals descompte

Fulls de vals descompte per els diferents espectacles durant les Festes Decennals de la Candela de 1991

Col·leccionisme

Un col·leccionista arreplega tot el marxandatge de les Decennals

Un col·leccionista vallenc recorre a través d’un blog els objectes que al llarg del darrer segle s’han realitzat relacionats amb la festa religiosa Des de segells, passant per programes d’actes, punts de llibre o un llarg reguitzell d’objectes relacionats amb les Decennals són les què ha col·leccionat al llarg de la seva vida Joan Gasull, un dels col·leccionistes més destacats de la capital de l’Alt Camp i que ja ha creat un blog per a donar-ho a conèixer.

Adverteix que l’objectiu del blog http://lesfestesdecennalsdevalls.blogspot.com/ és «donar a conèixer les festes a través de tot el material que jo tinc de les Decennals». I, de fet, navegar per el blog és també fer una passejada per la història d’aquesta celebració religiosa, que a Valls marca d’una manera ineludible el pols ciutadà.Es tracta, però, d’una feina que no s’atura i què s’anirà ampliant amb noves incorporacionsfruit de les «aportacions que em vagin fent les persones que consultin la pàgina». Però també amb les noticies que es vagin produint relacionades amb les festes. De fet, per a Gasull el més important a hores d’ara és poder recuperar la documentació i els objectes que han generat les Decennals durant aquest darrer segle.

De moment, per exemple, li manquen els programes de les festes dels 1931 i 1941. Mentre que explica que també inclourà entre el grup d’objectes unes ampolles de vi que la cooperativa de la ciutat va comercialitzar amb motiu d’unes Decennals.

Punts de llibre

Per a les properes festes votives els col·leccionistes ja tenen el primer objecte: la col·leció dels punts de llibre que s’han fet amb el logo. En breu se’n presentaran més de punts. Es tractarà d’una col·lecció amb imatges històriques sobre castells i que de ben segur que també provocaran molts adeptes.

Noticia publicada a: El Diari de Tarragona, Gemma Casalé 11/04/2010

Les decennals del Bicenteneri

LES DECENNALS DEL BICENTENARI

Joan Ventura i Solé

Resulta altament atractiu ser convidat a descriure o comentar unes festes locals, quan es tracta d'aquesta manifestació tan singular, coneguda per Festes Decenals de la Mare de Deu de la Candela, que per voluntat testamentària d'un patrici s'instituïren a Valls com una celebració votiva que assumí plenament el col•lectiu ciutadà, identificat des de sempre amb la seva patrona. Un vot que a partir de l'any 1791 ha mobilitzat cada desenari tota la població vallenca, sota el signe d'una devoció i un sentiment impregnat en el cor dels fills d'aquest poble. A Valls és tradició molt antiga d'acudir, els seus fills, a la Verge de la Candela en trobar-se en perill de contagi en temps d'epidèmia. Els actes que han practicat en ocasions molt llunyanes no ens consten. En altres, la tradició ens ho ha deixat escrit, tant respecte a les pregàries per adquirir la gracia de la salut, com les funcions celebrades per haver-la conservada.
Segons l'historiador vallenc Eusebi Ribas, la imatge de la Verge de la Candela és del segle XII. Així ho dedueix per la forma del vestit de l'infant i pel gest, positura i construcció de les mans. Reforça el seu criteri amb l'ajuda de les conclusions del francès E. Malé i l'alemany Hugus Keherer, autèntiques autoritats en la matèria. Per contrast, el doctor Baldrich - una personalitat en el camp de la historiografia local - suposa que els fills de Valls veneren la sagrada imatge des de l'època de l'expulsió dels moros al segle XII, concretament l'any 1177 pel que es refereix a la nostra ciutat. Sembla, no obstant, això, ésser millor, per més documentada, l'opinió de mossèn Ribas, el qual fa menció de l'existència d'un document que testifica l'acte de jurament de fidelitat d'un batlle de Valls, l'any 1388, davant l'altar de la Verge de la Candela que existí en la desapareguda església vella. La construcció de l'actual església de Sant Joan Baptista durà catorze anys, del 1569 al 1583. La distribució i construcció dels altars es va anar fent a mesura que els gremis i particulars aportaven els seus donatius per dedicar les capelles als seus sants patrons. Quan el 1583 es donaven per acabades les obres de l'esglesia de Sant Joan Baptista, hi fou traslladada la imatge de la Verge de la Candela juntament amb d'altres que s'hi veneraven. Sembla que la devoció del poble a la sagrada imatge no es posà de manifest fins temps després, pel fet d'haver meravellat els seus fills en deslliurar-los del perill de la pesta. Durant molts anys no tingué altar propi. Consta, segons mossèn Ribas, que el 1841 s'inaugurà l'altar de la Mare de Deu de la Candela, a la capella lateral que avui encara té.
L'origen de la Festa dedicada a la Mare de Déu de la Candela, el trobem en la fundació d'una processó en honnor seu. El document que avala aquesta fundació se signà el 28 de gener de l'any 1791: Pau Baldrich i Martí en fou l'artífex. En realitat, però, no feia res més que complir l'última voluntat de mossèn Josep Perellada i Gelabert, - membre de la Comunitat de Preveres de Valls a la rectoral de Sant Joan -, el qual havia deixat uns diners en dipòsit. El doctor Baldrich en fou nomenat marmessor. El 28 de gener del 1791 se signà el contracte i el protocol de les bases i els punts de la concòrdia entre ambdues parts, la Comunitat de Preveres i el marmessor Pau Baldrich, per a la fundació solemne de la processó, una processó que s'havia de celebrar, cada any, el dia de la Candela. D'ença d'aquell mateix 1791, i cada deu anys, la processó s'havia de celebrar amb molta més solemnitat.
Des de llavors i salvant alguns espais en blanc, imposats al calendari decennal de les celebracions a causa de conflictes bèl•lics, pestes i malastrugances, tots els anys acabats amb el número 1 han conegut aquesta espontània manifestació de vallenquisme, reflectida en successives programacions d'actes, que,
seguint el ritme i els costums de cada època, s'anaven incorporant per tal de donar a la festa un to cultural, artístic i de divertiment, que comparteix, sense interferir-s'hi, amb l'activitat litúrgica, de caràcter preferent, que es fonamenta en la promesa votiva de la instauració.
L'any 1991 s'acompleix el segon centenari de les Festes Decennals. La ciutat de Valls i els seus habitants viuen una època d'eufòria, que els invita a no defugir del goig de participar en unes jornades que es preveuen més solemnes que mai. Els corrents de superació que la dinàmica del món imposa en totes les accions que depenen de l'impuls humà, no són absents entre les persones escollides que han rebut l'encàrrec de planificar tot el conjunt d'accions que comporta l'organització de les Decennals. De la seva tenacitat i el seu esforç, n'ha de sorgir una setmana de febrer de 1991 totalment inèdita i completament distanciada de la rutina quotidiana.
Quan el tritlleig de campanes i l'espetec de la tronada ens faci arribar la grata nova de l'inici festiu, tots els vallencs viurem l'emoció de sentir-nos plens de goig i més amics, en constatar com la vida s'ha mostrat generosa deixant-nos ser presents en una celebració que, pel fet que és dividida en decennis, hom la utilitza instintivament com unes estacions, o unes fites que desfilen davant els ulls i s'enregistren en la ment, perquè en definitiva marquen el procés de l'existència física de cadascú.
Durant dos segles el poble vallenc ha mantingut fidelitat a uns sentiment de fe i devoció heretats dels seus avantpassats. Ningú no ha intentat mai deteriorar ni manipular aquest compromís d'homenatge contret a favor de la patrona de la ciutat. I és en el fons, al marge d'ideologies, confessionalitats o inclinacions de qualsevol caire o estil, a tots els fills de Valls els agrada i els reconforta trobar-se inmersos en una celebració tan singular, on no es descobreix cap interstici que pugui fer trontollar el comportament de la gent, perquè cada individualitat sap bellugar-se aquells dies pels terrenys de llur predilecció, amb la màxima delicadesa i respectuositat, tant enl'aspecte lúdic, festiu, de caire laic o litúrgic.
Les Festes Decennals de Valls tenen un dring especial, que, al marge dels fills d'aquest poble, potser no captarà el visitant foraster., I és que aquí cadascú segueix la festa a pleret i gusta d'aquest meravellós aiguabarreig de gralles, músiques, desfilades, castells, oficis solemnes, concerts, la processó, ballades i actes culturals, mentre fluctuen per la ment unes vivències històriques de caire sentimental o familiar, d'etapes llunyanes que es recorden en aquells moments i estimulen propòsits per al futur. Entre l'evolució i l'esperança, les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de l'any 1991, resten obertes una vegada més per als vallencs com un signe de continuïtat i d'identitat, o com un missatge històric que es transfereix cada deu anys de pares a fills, semblantment a una cursa de relleus envers l'infinit.

Font: web de la Joves Xiquets de Valls

El Ball de la Candela

EL BALL DE LA CANDELA

Lluís Moncunill i Cirac

Un antic aforisme popular deia: "A Valls, professons, coques i balls". No és aquí el lloc per estendre'ns en un comentari sobre cada un dels termes de la dita. Avui, però, quan els estudiosos es dediquen a tractar el tema dels balls parlats con una producció literària i folklòrica de les terres de cap al sud de Catalunya, Valls figura en un dels llocs més rics i fecunds d'aquest gènere teatral. Li venia de la seva gran religiositat, que per força havia de convertir-se en expressió folklòrica i festiva, plena de plasticitat. Els historiadors vallencs descriuen i registren innombrables manifestacions populars, que van des de les caricaturesques actuacions dels joglars fins a les composicions dels balls parlats. Cal situar en aquest marc el text i les representacions històriques d'El Ball Antic de la Candela de Valls, que té per autor Marquet de la Dona, tal com era conegut a Valls, i que firma d'altres balls parlats amb el nom de Marc Fusté i Olivé. Fins fa ben poc no s'havia aclarit la data del seu naixement. A. Palacin, després d'una laboriosa investigació, ha pogut documentar-la a Valls el dia 20 de gener de 1801, deu anys més tard de la institució del vot que havia d'establir les festes decennals de la Candela, amb tanta tradició a la capital de l'Alt Camp. Les opinions sobre la vàlua dels dots literaris d'aquest autor són prou variades. Citarem només la de Mn. J. Grau i Serra que s'expressa així: "Le bastaba para componer uno (ball) leer la vida del santo y ponerse la pluma en la mano, que en ella corría sobre el papel, y prontamente tenía allí vaciadas sus ideas... Si hubiera cultivado su ingenio, hubiera llegado a inmortalizarse en la dramática". J. Bargalló diu que no es tracta pròpiament d'un escriptor. La representació teatral d'El Ball Antic de la Candela té una freqüència curta. La primera representació documentada és de l'any 1861, segons el testimoni escrit de Mn. E. Ribas. Llevat de les festes decennals del 1871, en totes les altres surt en programa fins al 1891. L'any 1910, Mn. Josep Pont intenta promoure una nova representació del ball marià, però sobre un text que ell retoca fins a tal punt que "gairebé no el coneixeria el seu autor", diu Mn. Pont. La transcripció del text de Marquet de la Dona que posseïm prové de l'arxiu documental i bibliogràfic de l'I·lustre vallenc Francesc Costas i Jové. Segons el seu testimoniatge, el text actual pogué ser copiat d'un altre text autògraf del propi Marc Fusté, conservat per uns parents de l'autor que vivien al passeig dels Caputxins a Valls. Mn. E. Ribas diu que el primer text era del 1854, quan el seu autor tindria, dons, 53 anys. Normalment els balls parlats eren representats a la via pública, malgrat la seva temàtica religiosa, en molts casos, i no pas a l'interior del temple. "La Renaixença" constata el 3 de febrer de 1881 que el nostre ball fou representat en el temple arxiprestal de Valls el dia u de febrer, al vespre, en ser traslladada la imatge mariana de la Candela a l'altar major. Tot això ho descriu amb aquestes paraules: "Era de veure en lo sant lloc aquella mascarada ballant i fent pantomimes al peu mateix de l'altar major amb els acords de l'orgue". Potser aquestes paraules ens expliquen fàcilment l'efímera durada de les seves representacions. L'eufòria de la nova institució de les festes decennals i la seva esplèndida celebració de cada deu anys justifiquen la redacció i representació d'El Ball Antic de la Candela. Però, també ell mateix esdevé una prova implícita d'algunes tensions, imaginables en aquell context de saturació religiosa, entre una relativament moderna devoció mariana i aquella altra devoció més antiga professada al Lledó; imatge que des d'ara compartiria el patronatge de la Ciutat. L'estructura interna del text consta de dues parts paral·leles ben definides. La primera és una simple narració versificada; la segona, en canvi, es transforma en muntatge dramàtic. Les dues parts repeteixen el mateix contingut temàtic, encara que en la segona és reinterpretat escenogràficament amb l'aparició de personatges diversos que desplacen el cronista de la part introductòria. Malgrat algun anacronisme, hi ha en tota l'obra us substrat històric comprovable que es barreja amb un to descriptiu de caràcter èpic, pel qual els fets esdevenen mite entranyable i viu.

Font: web de la Joves Xiquets de Valls

Viacrucis Any Jubilar

Coincidint amb el Dimecres Sant, l’Agrupació de la Setmana Santa va celebrar un viacrucis nocturn amb motiu de l’Any Jubilar, amb la presència dels misteris que contenen imatges de la Mare de Déu: Simó Cirineu Ajudant Jesús en el Camí del Calvari, Jesús Troba la Seva Mare Camí del Calvari i el Davallament de la Creu. També era convidada a participar el pas del Sant Crist de Lepant, que no va participar perquè tenia compromesa des de feia un any assistir a la processó del Prendiment a Reus.
El viacrucis nocturn va comptar amb una destacada presència de fidels que feren el recorregut sense vesta. El grup d’armats també eren presents, així com els preveres Josep Bofarull i Magí Mejias.
El recorregut va començar a la plaça del Carme, va continuar pels carrers del Carme, dels Metges, plaça de la Fusta, Costa del Puntarró, plaça de les Garrofes, carrer de la Carnisseria, Major, plaça del Blat i església de Sant Joan. A l’interior del temple es féu la pregària final i es va entonar la salve dedicada a la Mare de Déu dels Dolors.

Noticia publicada a: El Vallenc 06/04/2010

La devoció a Santa Maria de la Candela de Valls

Organitzat per la Parròquia de Sant Joan i Institut d'Estudis Vallencs, un seminari dedicat a la devoció a Santa Maria de la Candela el dissabte dia 17 d'abril.
Cada deu anys les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela posen tota la ciutat en peu de vitalitat expressant la seva identitat i la seva iniciativa en una munió d'actes. Enguany estem preparant aquestes Festes amb l'Any Jubilar del centenari de la Coronació de la venerada imatge.
La devoció a la Mare de Déu ve de lluny i ha marcat decisivament la història de la nostra ciutat.
Les arrels d'aquesta devoció son fondes, però si no reben l'aigua de la seva pròpia memòria i de la profunda mirada reflexiva, es poden assecar.
Per tot plegat, pensem que aquest Seminari pot ser l'ocasió per a un reforç de l'esperit ciutadà i de la cultura vallenca que es posa en actiu en les Festes Decennals.

Programa del seminari.
Dissabte 17 d'abril

Matí
10,00 h Salutació i presentació del Seminari
10,15 Aproximació històrica de l'origen i a la pervivència de la devoció a la Mare de Déu de la Candela, per Jordi Paris, historiador

11,00 h Interpretació teològica de la devoció a Santa Maria , per Josep Gil, prevere i teòleg.

12,15h Visió sociològica i antropològica de la devoció a Santa Maria, per Miquel Barberà, prevere i sociòleg.

13,00 h Diàleg sobre les tres ponències.
Modera la sessió del matí: Lluís M. Moncunill.

Tarda

16,00 h La devoció historicoreligiosa de les Festes Decennals dels darrers 100 anys, per Francesc Murillo.

16,30 h Oportunitat evangelitzadora de la devoció a Santa Maria, per Joaquim Claver, prevere i teòleg.

17,30 h Taula rodona d'alguns responsables de santuaris marians de l'arquebisbat de Tarragona.

18,30 h Diàleg final . Conclusions del seminari.

19,00 h Cloenda

Moderara la sessió de la tarda: Josep Bofarull.

Font extracte: tríptic del Seminari.