La biografia d'Indaleci Castells Oller destaca la «talla política» del qui va ser alcalde de Valls El nou volum conté abundant material fotogràfic i imatges poc conegudes fins ara
Indaleci Castells Oller (Valls, 1864-1930), una figura singular dins la política local, ja té la seva biografia. El treball, elaborat per Jep Martí, arxiver municipal i editat per Cossetània Edicions, va ser presentat ahir, a la capital de l'Alt Camp, i pren el relleu a l'obra que va publicar en el seu dia l'arquitecte vallenc Cèsar Martinell, considerada per molts com una «visió d'amic». El nou volum es va començar a gestar el 2005 durant els actes del 75è aniversari de la mort d'Indaleci Castells.
L'anàlisi exhaustiva que Jep Martí (Cervià de les Garrigues, 1955) fa en aquesta biografia li permet afirmar que Indaleci Castells va ser, juntament amb Josep Magrinyà i Montserrat Cuadrada, «un dels tres polítics més importants de l'època a la ciutat». L'autor de l'obra considera que «sense aquestes tres figures seria difícil entendre l'evolució política local perquè ells van ser els artífexs de diferents fites per a la ciutat entre el 1914 i el 1923». Josep Sánchez Cervelló, professor d'història contemporània de la Universitat Rovira i Virgili, destacava, ahir, en la presentació del llibre «el llenguatge culte, elegant, però també senzill que ha sabut usar el seu autor», i va referir-se a Jep Martí com a «arxiver brillant» i «activista cultural», fent un incís especial en el material fotogràfic que conté l'obra. Indaleci Castells que va ser alcalde de Valls, diputat provincial, regidor, però també director de diferents capçaleres de la premsa liberal o conservadora vallenca, tenia una gran habilitat per fer arribar a bon port «allò que altres anunciaven, però que no feien», comenta l'autor del treball. Així va ser com va veure la llum la Galeria de Vallencs Il·lustres per les Decennals del 1891, després que altres fessin el primer pas, i com es va crear la biblioteca popular, amb ell com a regidor i present en la signatura del projecte de biblioteques que la Mancomunitat de Catalunya va posar damunt la taula. A més, també va tenir mà esquerra per a sanejar el finançament municipal en una època en què els ajuntaments arrossegaven dèficits molt importants, «però ell va fer una modificació en el sistema de tributs que va possibilitar l'estalvi», apunta Jep Martí. L'atzar també es va confabular amb Indaleci Castells i el seu mandat es va allargar més del previst a causa de la modificació de la llei electoral. «En la memòria ha perdurat la celebració del centenari de la batalla del pont de Goi. Indaleci Castells hi va arribar com a alcalde quasi de casualitat, i tot i que la celebració era una iniciativa privada, hi va saber demostrar la seva capacitat de gestió, que va contribuir a l'èxit de la festa.» Però una de les «fites màximes», com la qualifica l'autor del llibre, va ser l'exposició que l'any 1924 es va organitzar a la biblioteca popular. «La mostra reunia tot el material publicat a Valls o fora de la ciutat per gent que eren del municipi. Crec que ha estat una de les exposicions més importants que s'han fet aquí», sentencia Jep Martí, que tot i que sempre havia mostrar un interès per la figura d'Indaleci Castells, es declara «sorprès per la talla política del personatge». Va ser, segurament, la magnitud del seu talent el que va convertir Indaleci Castells «en un personatge molt respectat, però també molt temut i combatut», conclou el biògraf.
Indaleci Castells Oller (Valls, 1864-1930), una figura singular dins la política local, ja té la seva biografia. El treball, elaborat per Jep Martí, arxiver municipal i editat per Cossetània Edicions, va ser presentat ahir, a la capital de l'Alt Camp, i pren el relleu a l'obra que va publicar en el seu dia l'arquitecte vallenc Cèsar Martinell, considerada per molts com una «visió d'amic». El nou volum es va començar a gestar el 2005 durant els actes del 75è aniversari de la mort d'Indaleci Castells.
L'anàlisi exhaustiva que Jep Martí (Cervià de les Garrigues, 1955) fa en aquesta biografia li permet afirmar que Indaleci Castells va ser, juntament amb Josep Magrinyà i Montserrat Cuadrada, «un dels tres polítics més importants de l'època a la ciutat». L'autor de l'obra considera que «sense aquestes tres figures seria difícil entendre l'evolució política local perquè ells van ser els artífexs de diferents fites per a la ciutat entre el 1914 i el 1923». Josep Sánchez Cervelló, professor d'història contemporània de la Universitat Rovira i Virgili, destacava, ahir, en la presentació del llibre «el llenguatge culte, elegant, però també senzill que ha sabut usar el seu autor», i va referir-se a Jep Martí com a «arxiver brillant» i «activista cultural», fent un incís especial en el material fotogràfic que conté l'obra. Indaleci Castells que va ser alcalde de Valls, diputat provincial, regidor, però també director de diferents capçaleres de la premsa liberal o conservadora vallenca, tenia una gran habilitat per fer arribar a bon port «allò que altres anunciaven, però que no feien», comenta l'autor del treball. Així va ser com va veure la llum la Galeria de Vallencs Il·lustres per les Decennals del 1891, després que altres fessin el primer pas, i com es va crear la biblioteca popular, amb ell com a regidor i present en la signatura del projecte de biblioteques que la Mancomunitat de Catalunya va posar damunt la taula. A més, també va tenir mà esquerra per a sanejar el finançament municipal en una època en què els ajuntaments arrossegaven dèficits molt importants, «però ell va fer una modificació en el sistema de tributs que va possibilitar l'estalvi», apunta Jep Martí. L'atzar també es va confabular amb Indaleci Castells i el seu mandat es va allargar més del previst a causa de la modificació de la llei electoral. «En la memòria ha perdurat la celebració del centenari de la batalla del pont de Goi. Indaleci Castells hi va arribar com a alcalde quasi de casualitat, i tot i que la celebració era una iniciativa privada, hi va saber demostrar la seva capacitat de gestió, que va contribuir a l'èxit de la festa.» Però una de les «fites màximes», com la qualifica l'autor del llibre, va ser l'exposició que l'any 1924 es va organitzar a la biblioteca popular. «La mostra reunia tot el material publicat a Valls o fora de la ciutat per gent que eren del municipi. Crec que ha estat una de les exposicions més importants que s'han fet aquí», sentencia Jep Martí, que tot i que sempre havia mostrar un interès per la figura d'Indaleci Castells, es declara «sorprès per la talla política del personatge». Va ser, segurament, la magnitud del seu talent el que va convertir Indaleci Castells «en un personatge molt respectat, però també molt temut i combatut», conclou el biògraf.
Noticia publicada a: El punt/ Anna Estallo 22/12/2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada