Les festes decennals de la Candela a Valls es van instituir l'any 1791 i van néixer amb un sentit eminentment religiós.
En aquest sentit, Joan Ventura i Solé, en la seva nadala de l'any 1980 titulada "Un vot de Fidelitat Vallenca" (Indústries Gràfiques Moncunill), feia referència a un document, signat el dia 28 de gener de 1791, segons el qual s'establia la fundació d'una processó solemne, en honor a la Mare de Déu de la Candela.
En aquest mateix document es feia referència als favors rebuts per la població al segle XIV, quan la ciutat , l'any 1333, va patir l'assot de la pesta bubònica. La pesta es va tornar a reproduir a la ciutat l'any 1348, produint la mort de molts ciutadans vallencs de l'època.
D'altra banda, el també historiador Joan Papell i Tardiu, en el seu treball "Comentaris a un document per a la història de Valls. La fundació general i solemne en honor a la Verge de la Candela", publicat al llibre 1981 Festes Decennals (Impremta Moncunill. Valls 1981), indica la possibilitat de la inexistència del vot vallenc en l'acte fundacional com un fet col·lectiu espontani, és a dir, com un vot de fidelitat vallenca solidari i general.
Joan Papell estableix l'origen de la festa en la fundació pia d'una processó en honor a la Mare de Déu de la Candela, feta i signada davant el notari Ignasi Cases i Ferrer, el 28 de gener de l'any 1791, pel compatrici vallenc doctor Pau Baldrich i Martí. En aquest sentit, els dos historiadors fan referència al mateix document, tot i que el segon aboca altres dades que estableixen que, amb la signatura d'aquest document, Pau Baldrich el que feia era acomplir amb l'última voluntat, manifestada d'una manera privada i oral, i en secret, pel beneficiat i membre de la Comunitat de Preveres de Valls a la rectoral de St. Joan Constituïda, mossèn Josep Perellada i Salabert.
Aquesta darrera voluntat del mossèn Perellada era recordada en el seu testament, segons el qual Pau Baldrich quedava encarregat de realitzar alguna fundació amb els diner que mossèn Josep Perellada havia deixat en dipòsit.
Segons les dades aportades per Joan Papell, l'any 1790 la Comunitat de Preveres es reuneix i es torna a fer esment de la fundació, després d'un temps en què no se'n va parlar. Posteriorment el dia 21 de gener de 1791, quasi al cap de tres anys de la mot de mossèn Perellada i a un i mig del primer contacte entre Pau Baldrich i la Comunitat de Preveres, se signa el contracte i el protocol de les bases i els punts de la concòrdia entre ambdues parts per a la fundació de la processó.
A tal efecte, els capellans i el beneficiats de l'església de Sant Joan rebrien íntegra la quantitat de tres-centes vint-i-cinc lliures, suma que corresponia al valor dels béns patrimonials del mossèn Perellada.
El ressò de la fundació de la processó en honor a la Mare de Déu de la Candela, segons Joan Papell, "devia ser extraordinari, i poder-hi participar encisador".
Així s'iniciaven les Festes Decennals a la Mare de Déu de la Candela a la ciutat de Valls, i que durant dos-cents anys(1791-1991) ha marcat les fites més importants de la capital de l'Alt Camp. Al llarg dels anys la ciutat, poc a poc, ha anat incloent, conjuntament amb els tradicionals actes religiosos, activitats populars i festives.
En aquest sentit, Joan Ventura i Solé, en la seva nadala de l'any 1980 titulada "Un vot de Fidelitat Vallenca" (Indústries Gràfiques Moncunill), feia referència a un document, signat el dia 28 de gener de 1791, segons el qual s'establia la fundació d'una processó solemne, en honor a la Mare de Déu de la Candela.
En aquest mateix document es feia referència als favors rebuts per la població al segle XIV, quan la ciutat , l'any 1333, va patir l'assot de la pesta bubònica. La pesta es va tornar a reproduir a la ciutat l'any 1348, produint la mort de molts ciutadans vallencs de l'època.
D'altra banda, el també historiador Joan Papell i Tardiu, en el seu treball "Comentaris a un document per a la història de Valls. La fundació general i solemne en honor a la Verge de la Candela", publicat al llibre 1981 Festes Decennals (Impremta Moncunill. Valls 1981), indica la possibilitat de la inexistència del vot vallenc en l'acte fundacional com un fet col·lectiu espontani, és a dir, com un vot de fidelitat vallenca solidari i general.
Joan Papell estableix l'origen de la festa en la fundació pia d'una processó en honor a la Mare de Déu de la Candela, feta i signada davant el notari Ignasi Cases i Ferrer, el 28 de gener de l'any 1791, pel compatrici vallenc doctor Pau Baldrich i Martí. En aquest sentit, els dos historiadors fan referència al mateix document, tot i que el segon aboca altres dades que estableixen que, amb la signatura d'aquest document, Pau Baldrich el que feia era acomplir amb l'última voluntat, manifestada d'una manera privada i oral, i en secret, pel beneficiat i membre de la Comunitat de Preveres de Valls a la rectoral de St. Joan Constituïda, mossèn Josep Perellada i Salabert.
Aquesta darrera voluntat del mossèn Perellada era recordada en el seu testament, segons el qual Pau Baldrich quedava encarregat de realitzar alguna fundació amb els diner que mossèn Josep Perellada havia deixat en dipòsit.
Segons les dades aportades per Joan Papell, l'any 1790 la Comunitat de Preveres es reuneix i es torna a fer esment de la fundació, després d'un temps en què no se'n va parlar. Posteriorment el dia 21 de gener de 1791, quasi al cap de tres anys de la mot de mossèn Perellada i a un i mig del primer contacte entre Pau Baldrich i la Comunitat de Preveres, se signa el contracte i el protocol de les bases i els punts de la concòrdia entre ambdues parts per a la fundació de la processó.
A tal efecte, els capellans i el beneficiats de l'església de Sant Joan rebrien íntegra la quantitat de tres-centes vint-i-cinc lliures, suma que corresponia al valor dels béns patrimonials del mossèn Perellada.
El ressò de la fundació de la processó en honor a la Mare de Déu de la Candela, segons Joan Papell, "devia ser extraordinari, i poder-hi participar encisador".
Així s'iniciaven les Festes Decennals a la Mare de Déu de la Candela a la ciutat de Valls, i que durant dos-cents anys(1791-1991) ha marcat les fites més importants de la capital de l'Alt Camp. Al llarg dels anys la ciutat, poc a poc, ha anat incloent, conjuntament amb els tradicionals actes religiosos, activitats populars i festives.
Font: Revista informativa Decennals-91, núm. 1 febrer 1990
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada