02 de gener 2017

504- SANTA ÚRSULA


Estampa dels Goigs en llaor de Santa Úrsula de Valls
Amics del Goigs
Festes Decennals de la Candela 1961
Col·lecció: Torrell de Reus , Editor - Barcelona  [120]

04 d’abril 2016

503- CANDELA 1991


Guia-programa de "LA FESTA DE L'ESPECTACLE".
Els espectacles inclosos en aquesta guia, han estat organitzats per la Comissió d'Espectacles de les Festes Decennals de la Candela de 1991.

Edita: Comissió Executiva Festes Decennals de la Candela Ajuntament de Valls
Imprimeix: Gràfiques Moncunill, s.a.l.
Any: 1990

02 d’abril 2016

502- JUGA A LES DECENNALS


Butlleta editada per Unió de Botiguers de Valls, i la Fundació les Decennals.

08 de novembre 2015

501- XXV ANIVERSARI CORONACIÓ MARE DE DÉU DE LA CANDELA



Record de les solemnitats religioses celebrades amb motiu del XXV aniversari de la Coronació Canònica de la imatge de la Mare de Déu de la Candela, patrona de la ciutat de Valls.

Data: 02-02-1936
Impressió: Imp. Moncunill- Valls

04 de febrer 2015

500 - LLUÍS FIGUEROLA I ORTIGA

Lluís Figuerola Ortiga, nascut a Valls el 1930, es va donar a conèixer com a escriptor amb "Creu de cames" (1998) i "Un gall a Balmes" (2001). Va publicar el seu primer llibre de poesia titulat "Plugim de cendres" (2008). Nàufrags (2013) Ha guanyat premis de narrativa curta i ha estat distingit amb el Ciutat de Tarragona de Comunicació l'any 2007. Recentment, li ha estat concedit el títol de Reconeixement de la Ciutat de l'Ajuntament de Valls.

Font: Cossetània Edicions. Nàufracs 2013

499 - CARLES MAGRIÑÀ I SOLÉ

CARLES MAGRIÑÀ I SOLÉ
(Valls 1885- Barcelona 1959)

Els seus pares vivien al numero 10 del carrer de l’Església, membre com era d’una família nombrosa, va iniciar els seus estudis eclesiàstics al Seminari Diocesà de Tarragona. Allí coincidí amb Carles Cardó i Sanjoan, amb qui l'uniria una gran amistat. No acabà els estudis i es desplaçà a Barcelona, on cursà estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Fou un assidu participant als Jocs Florals i certàmens literaris que s'organitzaven arreu de Catalunya, guanyar diferents premis literaris. El 1911 era guardonar en els jocs florals de Lleida. i si bé, va optar als de la Candela, a Valls no hi va reexir. Les primeres poesies que hem pogut llegir daten dels primers anys dels segle passat, de quan estava encara al seminari. Algunes d’aquestes poesies les donar a conèixer al cap d’uns anys a La Crònica  (1905)de Valls i a La Veritat (1907). L’any 1920 va publicar el seu primer llibre. A partir dels anys trenta es va dedicar plenament a l'ensenyament. Exercí de director de les Escoles Catalanes Verdaguer i de l’Institut-Escola Pi i Margall.

Font: MARTÍ JOSEP. Quaderns Commemoratius. Quaderns de Vilaniu nº 8 1985  

03 de febrer 2015

498 - FESTIVITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA CANDELA 2015


Festivitat de la Mare de Déu de la Candela 2015.

Des de 1348 la ciutat de Valls vessa devoció per la Mare de Déu de la Candela arran de la superació d'una epidèmia de pesta que afectà la població. Cada 2 de febrer, ho rememorem. Enguany al voltant de la diada s'aglutinen la tradicional escenificació de la moixiganga dins el temple de Sant Joan, la novena, la processó de les candeles i l'ofici.

02 de febrer 2015

497 - RECEPCIÓ INSTITUCIONAL A LES CANDELES 2015


Sala de plens de l'Ajuntament.
RECEPCIÓ INSTITUCIONAL DE LES CANDELES
 





 Un acte intim dedicat a les nenes, joves i senyores que duen el nom de la devoció vallenca per excel·lencia.


Durant els transcurs de l'acte, es varen llegir dues poesies relacionades amb la Mare de Déu de la Candela i Valls.

La primera dedicada a la Mare de Déu de la Candela, obra del poeta Carles Magriñá i Solé, publicada en el setmanari vallenca, "La Veritat" el 28 de febrer de 1911.



A LA MARE DE DÉU DE LA CANDELA 

"Oh verge de la Candela                                 
al visitar vostre altar
lo ciri que sempre hi crema
fa ma ment ensomniar.                     

Oh, el ciri d'immòbil flama
no extinguida nit y dia
quin encís hieràtic porta
que la gent s'hi extassía?

Ell omplena vostra estança
dúna mistica claró,
tot cremant y consumit-se
va florint una oració

Es lo ciri davant vostre
com un perennal tribut,                                     
es com un himne de gracies
que a Vos canta en quietud.

Es la flama sempre viva
d’un amor que heu encés Vos,
los avis vos l’oferiren
quan vau ésser llur socós.

Fóreu Vos  la goridora
gloriosa de tot mal,
vau gitar de camps y cases
tota marfuga mortal.

Oh! el ciri que jo contemplo
flamejar  ll’anguidament,
irradia devant vostre
una gloria permanent.

Somrís Vos posa en la cara
y us nimba d’un claró
que fa créixer la confiança
en la vostra protecció.

La segona, un poema de Lluís Figuerola i Ortiga, que forma part del llibre editat per Cossetània Edicions, amb el títol ONZE X 2 Valls, 2011, editat en motiu de les passades Festes Decennals del 2011.


EL CAMPANAR DE VALLS

Assenyalant el cell
com si ens marqués el destí,
el campanar de Valls
és imatge i símbol
de la nostra ciutat.

Un gegant de pedra
que desafia l'espai i el temps
esgarrinxant el firmament.

Però a cops, quan fa vent, tremola,
com si estigues viu.

No en feu calb.
Som un poble forjat pel vent,
aquesta és la nostra força.


Mireu l'olivera, l'ametller rugós,
el garrofer profund;
tots els arbres del Camp
porten gravada a l'escorça
la unglada puixant del vent.

Per això hem fet el campanar més alt,
els castells més grans,
els formidables marges de pedra seca.

Fins i tot el tronc de l'ànima
el tenim escolplit
a cops de vent.

Per veure els límits de la contrada,
les prades altes, rengles i rengles de cases i camins
i el batibull de la gent,
hem de pujar al campanar
amb equilibri i seny.
El cap ben alt,
la mirada clara
i el cor al vent.
Al vent del món.