Les decennals del Bicenteneri

LES DECENNALS DEL BICENTENARI

Joan Ventura i Solé

Resulta altament atractiu ser convidat a descriure o comentar unes festes locals, quan es tracta d'aquesta manifestació tan singular, coneguda per Festes Decenals de la Mare de Deu de la Candela, que per voluntat testamentària d'un patrici s'instituïren a Valls com una celebració votiva que assumí plenament el col•lectiu ciutadà, identificat des de sempre amb la seva patrona. Un vot que a partir de l'any 1791 ha mobilitzat cada desenari tota la població vallenca, sota el signe d'una devoció i un sentiment impregnat en el cor dels fills d'aquest poble. A Valls és tradició molt antiga d'acudir, els seus fills, a la Verge de la Candela en trobar-se en perill de contagi en temps d'epidèmia. Els actes que han practicat en ocasions molt llunyanes no ens consten. En altres, la tradició ens ho ha deixat escrit, tant respecte a les pregàries per adquirir la gracia de la salut, com les funcions celebrades per haver-la conservada.
Segons l'historiador vallenc Eusebi Ribas, la imatge de la Verge de la Candela és del segle XII. Així ho dedueix per la forma del vestit de l'infant i pel gest, positura i construcció de les mans. Reforça el seu criteri amb l'ajuda de les conclusions del francès E. Malé i l'alemany Hugus Keherer, autèntiques autoritats en la matèria. Per contrast, el doctor Baldrich - una personalitat en el camp de la historiografia local - suposa que els fills de Valls veneren la sagrada imatge des de l'època de l'expulsió dels moros al segle XII, concretament l'any 1177 pel que es refereix a la nostra ciutat. Sembla, no obstant, això, ésser millor, per més documentada, l'opinió de mossèn Ribas, el qual fa menció de l'existència d'un document que testifica l'acte de jurament de fidelitat d'un batlle de Valls, l'any 1388, davant l'altar de la Verge de la Candela que existí en la desapareguda església vella. La construcció de l'actual església de Sant Joan Baptista durà catorze anys, del 1569 al 1583. La distribució i construcció dels altars es va anar fent a mesura que els gremis i particulars aportaven els seus donatius per dedicar les capelles als seus sants patrons. Quan el 1583 es donaven per acabades les obres de l'esglesia de Sant Joan Baptista, hi fou traslladada la imatge de la Verge de la Candela juntament amb d'altres que s'hi veneraven. Sembla que la devoció del poble a la sagrada imatge no es posà de manifest fins temps després, pel fet d'haver meravellat els seus fills en deslliurar-los del perill de la pesta. Durant molts anys no tingué altar propi. Consta, segons mossèn Ribas, que el 1841 s'inaugurà l'altar de la Mare de Deu de la Candela, a la capella lateral que avui encara té.
L'origen de la Festa dedicada a la Mare de Déu de la Candela, el trobem en la fundació d'una processó en honnor seu. El document que avala aquesta fundació se signà el 28 de gener de l'any 1791: Pau Baldrich i Martí en fou l'artífex. En realitat, però, no feia res més que complir l'última voluntat de mossèn Josep Perellada i Gelabert, - membre de la Comunitat de Preveres de Valls a la rectoral de Sant Joan -, el qual havia deixat uns diners en dipòsit. El doctor Baldrich en fou nomenat marmessor. El 28 de gener del 1791 se signà el contracte i el protocol de les bases i els punts de la concòrdia entre ambdues parts, la Comunitat de Preveres i el marmessor Pau Baldrich, per a la fundació solemne de la processó, una processó que s'havia de celebrar, cada any, el dia de la Candela. D'ença d'aquell mateix 1791, i cada deu anys, la processó s'havia de celebrar amb molta més solemnitat.
Des de llavors i salvant alguns espais en blanc, imposats al calendari decennal de les celebracions a causa de conflictes bèl•lics, pestes i malastrugances, tots els anys acabats amb el número 1 han conegut aquesta espontània manifestació de vallenquisme, reflectida en successives programacions d'actes, que,
seguint el ritme i els costums de cada època, s'anaven incorporant per tal de donar a la festa un to cultural, artístic i de divertiment, que comparteix, sense interferir-s'hi, amb l'activitat litúrgica, de caràcter preferent, que es fonamenta en la promesa votiva de la instauració.
L'any 1991 s'acompleix el segon centenari de les Festes Decennals. La ciutat de Valls i els seus habitants viuen una època d'eufòria, que els invita a no defugir del goig de participar en unes jornades que es preveuen més solemnes que mai. Els corrents de superació que la dinàmica del món imposa en totes les accions que depenen de l'impuls humà, no són absents entre les persones escollides que han rebut l'encàrrec de planificar tot el conjunt d'accions que comporta l'organització de les Decennals. De la seva tenacitat i el seu esforç, n'ha de sorgir una setmana de febrer de 1991 totalment inèdita i completament distanciada de la rutina quotidiana.
Quan el tritlleig de campanes i l'espetec de la tronada ens faci arribar la grata nova de l'inici festiu, tots els vallencs viurem l'emoció de sentir-nos plens de goig i més amics, en constatar com la vida s'ha mostrat generosa deixant-nos ser presents en una celebració que, pel fet que és dividida en decennis, hom la utilitza instintivament com unes estacions, o unes fites que desfilen davant els ulls i s'enregistren en la ment, perquè en definitiva marquen el procés de l'existència física de cadascú.
Durant dos segles el poble vallenc ha mantingut fidelitat a uns sentiment de fe i devoció heretats dels seus avantpassats. Ningú no ha intentat mai deteriorar ni manipular aquest compromís d'homenatge contret a favor de la patrona de la ciutat. I és en el fons, al marge d'ideologies, confessionalitats o inclinacions de qualsevol caire o estil, a tots els fills de Valls els agrada i els reconforta trobar-se inmersos en una celebració tan singular, on no es descobreix cap interstici que pugui fer trontollar el comportament de la gent, perquè cada individualitat sap bellugar-se aquells dies pels terrenys de llur predilecció, amb la màxima delicadesa i respectuositat, tant enl'aspecte lúdic, festiu, de caire laic o litúrgic.
Les Festes Decennals de Valls tenen un dring especial, que, al marge dels fills d'aquest poble, potser no captarà el visitant foraster., I és que aquí cadascú segueix la festa a pleret i gusta d'aquest meravellós aiguabarreig de gralles, músiques, desfilades, castells, oficis solemnes, concerts, la processó, ballades i actes culturals, mentre fluctuen per la ment unes vivències històriques de caire sentimental o familiar, d'etapes llunyanes que es recorden en aquells moments i estimulen propòsits per al futur. Entre l'evolució i l'esperança, les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de l'any 1991, resten obertes una vegada més per als vallencs com un signe de continuïtat i d'identitat, o com un missatge històric que es transfereix cada deu anys de pares a fills, semblantment a una cursa de relleus envers l'infinit.

Font: web de la Joves Xiquets de Valls