El Ball de la Candela

EL BALL DE LA CANDELA

Lluís Moncunill i Cirac

Un antic aforisme popular deia: "A Valls, professons, coques i balls". No és aquí el lloc per estendre'ns en un comentari sobre cada un dels termes de la dita. Avui, però, quan els estudiosos es dediquen a tractar el tema dels balls parlats con una producció literària i folklòrica de les terres de cap al sud de Catalunya, Valls figura en un dels llocs més rics i fecunds d'aquest gènere teatral. Li venia de la seva gran religiositat, que per força havia de convertir-se en expressió folklòrica i festiva, plena de plasticitat. Els historiadors vallencs descriuen i registren innombrables manifestacions populars, que van des de les caricaturesques actuacions dels joglars fins a les composicions dels balls parlats. Cal situar en aquest marc el text i les representacions històriques d'El Ball Antic de la Candela de Valls, que té per autor Marquet de la Dona, tal com era conegut a Valls, i que firma d'altres balls parlats amb el nom de Marc Fusté i Olivé. Fins fa ben poc no s'havia aclarit la data del seu naixement. A. Palacin, després d'una laboriosa investigació, ha pogut documentar-la a Valls el dia 20 de gener de 1801, deu anys més tard de la institució del vot que havia d'establir les festes decennals de la Candela, amb tanta tradició a la capital de l'Alt Camp. Les opinions sobre la vàlua dels dots literaris d'aquest autor són prou variades. Citarem només la de Mn. J. Grau i Serra que s'expressa així: "Le bastaba para componer uno (ball) leer la vida del santo y ponerse la pluma en la mano, que en ella corría sobre el papel, y prontamente tenía allí vaciadas sus ideas... Si hubiera cultivado su ingenio, hubiera llegado a inmortalizarse en la dramática". J. Bargalló diu que no es tracta pròpiament d'un escriptor. La representació teatral d'El Ball Antic de la Candela té una freqüència curta. La primera representació documentada és de l'any 1861, segons el testimoni escrit de Mn. E. Ribas. Llevat de les festes decennals del 1871, en totes les altres surt en programa fins al 1891. L'any 1910, Mn. Josep Pont intenta promoure una nova representació del ball marià, però sobre un text que ell retoca fins a tal punt que "gairebé no el coneixeria el seu autor", diu Mn. Pont. La transcripció del text de Marquet de la Dona que posseïm prové de l'arxiu documental i bibliogràfic de l'I·lustre vallenc Francesc Costas i Jové. Segons el seu testimoniatge, el text actual pogué ser copiat d'un altre text autògraf del propi Marc Fusté, conservat per uns parents de l'autor que vivien al passeig dels Caputxins a Valls. Mn. E. Ribas diu que el primer text era del 1854, quan el seu autor tindria, dons, 53 anys. Normalment els balls parlats eren representats a la via pública, malgrat la seva temàtica religiosa, en molts casos, i no pas a l'interior del temple. "La Renaixença" constata el 3 de febrer de 1881 que el nostre ball fou representat en el temple arxiprestal de Valls el dia u de febrer, al vespre, en ser traslladada la imatge mariana de la Candela a l'altar major. Tot això ho descriu amb aquestes paraules: "Era de veure en lo sant lloc aquella mascarada ballant i fent pantomimes al peu mateix de l'altar major amb els acords de l'orgue". Potser aquestes paraules ens expliquen fàcilment l'efímera durada de les seves representacions. L'eufòria de la nova institució de les festes decennals i la seva esplèndida celebració de cada deu anys justifiquen la redacció i representació d'El Ball Antic de la Candela. Però, també ell mateix esdevé una prova implícita d'algunes tensions, imaginables en aquell context de saturació religiosa, entre una relativament moderna devoció mariana i aquella altra devoció més antiga professada al Lledó; imatge que des d'ara compartiria el patronatge de la Ciutat. L'estructura interna del text consta de dues parts paral·leles ben definides. La primera és una simple narració versificada; la segona, en canvi, es transforma en muntatge dramàtic. Les dues parts repeteixen el mateix contingut temàtic, encara que en la segona és reinterpretat escenogràficament amb l'aparició de personatges diversos que desplacen el cronista de la part introductòria. Malgrat algun anacronisme, hi ha en tota l'obra us substrat històric comprovable que es barreja amb un to descriptiu de caràcter èpic, pel qual els fets esdevenen mite entranyable i viu.

Font: web de la Joves Xiquets de Valls