Jo també vaig ser voluntari

Jo també vaig ser voluntari

“Vols treballar per a la teva ciutat i, a la vegada, passar-t’ho bé?” Amb aquestes paraules vàrem fer la presentació als diferents col·legis i instituts de la nostra ciutat per engrescar tots el nois i noies perquè participessin en la nostra festa més emblemàtica: les Decennals.

La proposta naixia uns mesos abans durant la Firagost del 1990. Un estand al Pati posà en marxa l’obertura de les inscripcions dels Voluntaris Candela 91. La crida nova ser en va, més de dues-centes inscripcions respongueren a la crida popular.

Uns joves amb ulls oberts, desperts, il·lusionats, entusiastes, receptius i capaços, amb la seva força, de transformar el món. Aquesta va ser la nostra aposta: entusiasmar tots els joves perquè participessin i visquessin les festes des d’un angle molt diferent: com a acomodadors, controlant, informant, sent a les taquilles… i un llarg etcètera.

La tasca no era fàcil: la complexitat de les diferents activitats programades (espectacles, exposicions, concerts, concentracions diverses i multitud d’actes al carrer), la dificultat que comportava la coordinació d’aquestes activitats en diferents indrets de la ciutat, la disparitat horària, l’adequació en la distribució de totes les persones, les tasques per realitzar, etc.

Era un temps sense mòbil, en què tots els que formàvem l’equip de treball ho donàvem tot i més perquè la nostra proposta de participació col·lectiva fos un èxit. Les línies d’actuació que marcaren la proposta foren: treball, il·lusió i participació.

El treball, com un element vital de tot l’equip humà que va formar els Voluntaris Candela 91, aportant una proposta singular en la manera de treballar i de preparar les festes de la ciutat. La il·lusió, com una eina col·lectiva que va donar una imatge nova a les festes amb la complicitat de moltes persones. La participació, per saber donar a cada jove el seu protagonisme i veure’s reflectit com a part important en el desenvolupament de la festa, per sentir-se realitzat en la participació col·lectiva per al bé comú.

Avui, des de la perspectiva de quinze anys, cal fer certes reflexions: Quines són les causes que animen les persones a treballar per a la societat sense motiu aparent ni empesos per un afany de tranquil·litzar la seva consciència? Quins són els incentius que mouen el mecanisme de la participació, sense signes evidents d’interessos polítics, partidistes o altres i trenquen el cercle de la individualitat com a bé suprem tan arrelat a la nostra societat actual?

Quins són els valors que defensen les persones que consideren important i vital aquesta col·laboració en el teixit social, associatiu i cultural per millorar-ne el context i les relacions? I, finalment, quins són els sentiments i les emocions que reporten dur a terme una tasca participativa en la construcció, la millora i el desenvolupament dins el marc d’una societat coneguda i propera com és la nostra ciutat?

És, doncs, aquest esperit dels voluntaris el referent que pot persistir en el temps per la seva espontaneïtat, la seva sinceritat, la seva puresa… Valors que avui potser no estan de moda, que han caigut en desús i no pas perquè han caducat o són obsolets, sinó, simplement, perquè ens fan nosa, ens molesten. És més fàcil exigir que donar, criticar que participar.

Si tenim un projecte per a la nostra ciutat, si tenim la il·lusió, l’entusiasme, la força per donar-ho tot, podem aprofitar les moltes iniciatives ciutadanes locals de tota mena, en les quals el fet de poder canalitzar la nostra participació sigui aportant iniciatives, col·laborant o simplement assistint als actes, perquè ens faci sentir a tots plegats, novament, vius com aquells joves del 1991.

Per acabar, només em queda agrair a tots els joves que participaren en aquest projecte dinàmic que va ser els Voluntaris Candela 91 el seu esforç i entusiasme per fer-nos sentir a tot l’equip coordinador joves per uns dies.

“Jo també vull ser voluntari”.

Autor: Joan Gasull Canela
Font: Quaderns de Vilaniu nº 50 11/2006 Institut d'Estudis Vallencs