Mare Maria Güell i Puig

Mare Maria Güell i Puig 

Valls, 24/06/1848 - Cervera. 14/06/1921
Aquesta vallenca, de ben jove, manifestà la seva vocació religiosa i després de dicar-se als malats de l'hospital de Valls s'incorporà com a religiosa a l'Hospital de Cervera. L'any 1899 decideix fundar un orde religiós dedicat exclusivament al seveu dels malats sense recursos econòmics: la Congregació de les Missioneres Filles del Cor de Maria. Actualment aquest orde té establertes prop de quarantacases repartides per sis països del món, que es dediquen a l'atenció de malats, infants i avis. Passats els anys, l'orde ha seguit fidel a la voluntat primera de la fundaddora: treballar per les necessitats humanes dels més pobres.

Font: Butlletí Informatiu de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela nº 1

Galeria Vallencs Il·lustres

Es proposa la nissaga de fotògrafs Català, Pere Català Pic, Francesc Català-Roca i Pere Català-Roca, per formar part de la Galeria de Ciutadans Il·lustres de Valls.

Canal : TAC 12

Valls, capital de l'Alt Camp

Amb aquest llibre, Francesc Català Roca, va retre el seu personal homenatge a la seva ciutat de naixença, on va viure els seus primers nou anys de vida.
El llibre editat per l'Ajuntament de Valls, Comissió Executiva Festes decennals de la Candela 1991, Institut d'Estudis Vallencs i Edicions Destino.

La saga Català Roca

D’esquerra a dreta Maria Àurea Català Roca, Pere Català Pic, Carles Bauby (fundador i director de la revista Tramuntane de Perpinyà), Francesc Català Roca, N. Laval, i Pere Català Roca. - ARXIU MUNICIPAL DE VALLS

71 - Jaume Mercade i Queralt

Foto: Joan Gasull

Jaume Mercadé i Queralt (Valls, 1887 - Barcelona, 1967) fou un pintor i orfebre català. Deixeble de Francesc d'Assís Galí, des de 1919 fou professor de joieria i orfebreria a l'Escola d'Arts i Oficis de la Mancomunitat. Realitzà la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes de Barcelona (1916). Iniciat en el fauvisme, després rebé la influència del noucentisme. La seva obra destaca per la serenitat i l'equilibri, dins d'una mesurada modernitat. És l'autor de la corona de la imatge de la Mare de Déu de la Candela que es conserva a l'església arxiprestal de Sant Joan de Valls. Cada deu anys -els acabats en 1- la ciutat de Valls dedica a la verge les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela.

66 - Jaume Mercadé i Queralt

Jaume Mercade amb la llántia votiva que realitzà, per encàrrec dels vallencs residents a Barcelona, els quals l'ofrenaren a Valls durant les Festes Decennals de la Candela de 1961.

64 - Albert Sanahuja i Puig

Va ser violí concertino en orquestres com Els Escolans, de Sant Sadurní d'Anoia, i l'Orquesta Sinfónica de Ceuta. També va ser intèrpret de saxòfon, tible, flabiol i contrabaix, en formacions musicals tan variades com les cobles o orquestres Els Vermells, de Valls, L'Espanya de Montblanc, La Lira de Sant Celoni i l'Orquestra Marabú, de Valls, que va representar molts anys. També tingué gran vinculació amb l'entitat Aroma Vallençà, que l'homenatjà diverses vegades. A l'any 1978 dirigia el cor tarragoní L'Àncora. En el camp de la composició tingué una activitat prolífica. Compongué dues Misses i dues sarsueles, música simfònica, més de 40 cançons, un centenar de sardanes (més una vuitantena de sardanes revesses) i altres obres. També recuperà la música del Ball de la Moixiganga de Valls quan aquest entremès folklòric va ser reprès després de molts anys d'inactivitat. El seu fons musical es conserva a l'Arxiu Municipal de Valls. L'ajuntament de Valls el nomenà el 1977 Xiquet de Valls Honorari en categoria d'or.

De tota la seva extensa obra en destaquem les relacionades amb les festes decennals:

Decennals 1971 (Suite per orquestra)
Festes decennals 1951
Pregària a la Mare de Déu de la Candela (1966), amb lletra de Ferran Casas
Dues Misses, a Maria del Lledó i a Maria de la Candela

Discografia:

Disc amb Festes de la Candela 1951 i Pont de Goi 1809 (1967)

1- Cèsar Martinell i Brunet

CÈSAR MARTINTELL I BRUNET 

Valls, 24/12/1888 - Barcelona 19/11/1973

Estudià arquitectura a Barcelona, or rebé influències dels mestres del modernisme i de l'incipient noucentisme. L'activitat més coneguda de Martinell, a nivell professional, foren les construccions de caràcter agrari (en va construi quaranta-quatre) d'estil gaudinià, que s'han convertir en un important referent del pensament de l'època. També treballà en altres obres de caràcter públic, industrial i residencial i a partir de 1929 es dedicà a la restauració de monuments. Per altra banda, els tres-cents setanta-sis articles i el treta-un llibres publicats per aquest vallenc donen fe de la seva ingent tasca d'investigació i divulgació de la història de l'art i de tot alló que feia referencia a Valls.

Font: Butlletí Informatiu de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela nº 1