La Mare de Déu de la Candela

La devoció de la ciutat de Valls per la Mare de Deu de la Candela sembla que és molt antiga, per bé que fins molt més tard no apareixerà l'autèntic patrocini. La Mare de Déu de la Candela evoca la seva, Purificació, doncs, és el que provocà el culte, a la Verge Maria sota l'advocació de la Candelera. El nom li pervé, perquè sosté, realment una candela, o millor dit, un ciri amb la mà dreta, a semblança de les mares -quan per un antic costum que es va perdent- van a l'església per primera vegada després del part. L'encesa devoció de la ciutat de Valls, per la Candela, es perd en la fondària del temps. Cal observar en els nostre dies l'aspecte extern d'aquesta devoció, al qual hi ha contribuït les festes decennals de gran ressonància.
De fet sabem que l'any 1117 el comte Ramon Berenguer donà al Camp (encara en plena reconquesta, a penes expulsats els sarraïns) al bisbe de Barcelona Sant Oleguer; i sota els auspicis d'aquest la llavors vila de Valls certament molt petita, construí la primitiva església parroquial. Consta que aleshores existia entre els veïns llurs, un culte especial a la Mare de Déu. Un dels primers rastres que es troba documental es el 1337. També hem llegit que els batlles de la vila, en èpoques reculades, juraven fidelitat en el comès de llurs càrrecs "davant de Déu i tocant els quatre evangelis posats al peu de l'ara de l'altar de la Verge". La vila de Valls, fou molt afligida per diverses epidèmies de pesta, que tampoc se n'escapaven altres viles de Catalunya, però aquest flagell, intensificà la recerca de consol en la pietat que hi ha perdurat. Som a l'any 1348, i els arxius locals ja es refereixen a la pesta bubònica.
A mitjan segle XVIII, vivia a Valls, el patrici Pau de Baldrich i Martí. En plena guerra de la Independència, fou detingut pels franceses i conduït a Constantí. Mentre esperava la seva execució invocà a la Mare de Déu de la Candela, i en el moment que anava a complir-se la sentència, un atac de les forces espanyoles miraculosament l'alliberaren. Retornat a Valls, Pau de Baldrich, mogué en tanta eficàcia els seus veïns que promogué la institució de les festes decennals el 28 de gener de 1791. Davant de notari Ignasi Cases Ferrer, el susdit vallenc, i a més Jaume Cassat, aleshores rector de la Parròquia de Sant Joan, els clergues Ramon Coll, Francesc Homs, Baltasar Martí, Josep Carulla i Antoni Vives i els regidors Josep Baldrich, Joan Ramon Coll, Joan Francesc Roca, Francesc Batlle, Joan Janer i Josep Martí en representació de la Vila, atorgaren escriptura pública instituint i fundant (són mots de l'expressat document) "una processó solemne i general a fer tots els anys el dia de la Purificació de Nostra Senyora". Aquesta "solemne processó" es preveu cada deu anys. I per haver-se començat ja a l'any en què s'instituí -el 1791- a complir el vot establert, la ciutat vallenca ve celebrant-la tots els anys acabats en I. Dença aquest any sembla que es vénen celebrant sense interrupció. Però plau-nos anotar un apuntament. Costes Jové anotà: insinuem aquesta punta de dubte, perquè hom troba dades de què es van celebrar les festes corresponents a tots els desenaris mensy d'un: el de l'any 1821. No es pot assegurar si es van celebrar les festes que pertocaven a aquest any, puig no hem pogut veure cap document- i tenim entès que no n'existeix cap- el qual en parli. De les festes de l'any 1841 sembla que no queda altre record que la inauguració de l'altar actual de la Mare de Déu de la Candela, obra de Jaume Comerma, fill de Valls, i pare del que més tard va ésser fill il·lustre de la ciutat Andreu Avelí Comerma.

Font: Les nostre devocions nº 16
Torrell de Reus 1965

La història

Les festes Decennals tenen 200 anys d'història

Les festes decennals de la Candela a Valls es van instituir l'any 1791 i van néixer amb un sentit eminentment religiós.
En aquest sentit, Joan Ventura i Solé, en la seva nadala de l'any 1980 titulada "Un vot de Fidelitat Vallenca" (Indústries Gràfiques Moncunill), feia referència a un document, signat el dia 28 de gener de 1791, segons el qual s'establia la fundació d'una processó solemne, en honor a la Mare de Déu de la Candela.
En aquest mateix document es feia referència als favors rebuts per la població al segle XIV, quan la ciutat , l'any 1333, va patir l'assot de la pesta bubònica. La pesta es va tornar a reproduir a la ciutat l'any 1348, produint la mort de molts ciutadans vallencs de l'època.
D'altra banda, el també historiador Joan Papell i Tardiu, en el seu treball "Comentaris a un document per a la història de Valls. La fundació general i solemne en honor a la Verge de la Candela", publicat al llibre 1981 Festes Decennals (Impremta Moncunill. Valls 1981), indica la possibilitat de la inexistència del vot vallenc en l'acte fundacional com un fet col·lectiu espontani, és a dir, com un vot de fidelitat vallenca solidari i general.
Joan Papell estableix l'origen de la festa en la fundació pia d'una processó en honor a la Mare de Déu de la Candela, feta i signada davant el notari Ignasi Cases i Ferrer, el 28 de gener de l'any 1791, pel compatrici vallenc doctor Pau Baldrich i Martí. En aquest sentit, els dos historiadors fan referència al mateix document, tot i que el segon aboca altres dades que estableixen que, amb la signatura d'aquest document, Pau Baldrich el que feia era acomplir amb l'última voluntat, manifestada d'una manera privada i oral, i en secret, pel beneficiat i membre de la Comunitat de Preveres de Valls a la rectoral de St. Joan Constituïda, mossèn Josep Perellada i Salabert.
Aquesta darrera voluntat del mossèn Perellada era recordada en el seu testament, segons el qual Pau Baldrich quedava encarregat de realitzar alguna fundació amb els diner que mossèn Josep Perellada havia deixat en dipòsit.
Segons les dades aportades per Joan Papell, l'any 1790 la Comunitat de Preveres es reuneix i es torna a fer esment de la fundació, després d'un temps en què no se'n va parlar. Posteriorment el dia 21 de gener de 1791, quasi al cap de tres anys de la mot de mossèn Perellada i a un i mig del primer contacte entre Pau Baldrich i la Comunitat de Preveres, se signa el contracte i el protocol de les bases i els punts de la concòrdia entre ambdues parts per a la fundació de la processó.
A tal efecte, els capellans i el beneficiats de l'església de Sant Joan rebrien íntegra la quantitat de tres-centes vint-i-cinc lliures, suma que corresponia al valor dels béns patrimonials del mossèn Perellada.
El ressò de la fundació de la processó en honor a la Mare de Déu de la Candela, segons Joan Papell, "devia ser extraordinari, i poder-hi participar encisador".
Així s'iniciaven les Festes Decennals a la Mare de Déu de la Candela a la ciutat de Valls, i que durant dos-cents anys(1791-1991) ha marcat les fites més importants de la capital de l'Alt Camp. Al llarg dels anys la ciutat, poc a poc, ha anat incloent, conjuntament amb els tradicionals actes religiosos, activitats populars i festives.

Font: Revista informativa Decennals-91, núm. 1 febrer 1990

Galeria Vallencs i ciutadans il·lustres

1901

Pau Baldrich i Martí, (1760-1834) alcalde de Valls
Esbos de la seva biografia: Lluís Tomá i Reverendo

Jaume Sitjó (? -1351) bisbe de Lleida i Tortosa
Esbos de la seva biografia: Antoni Llor

Pintà els seus retrats el vallenc: Bonaventura Casas