El ball dels malalts de la pesta
La dansa es va estrenar el 1861 durant les decennals de la Candela i l'últim cop que es va escenificar va ser l'any 1891
No ha estat mai editada perquè en aquella època el text s'escrivia en quaderns que passaven de mà en mà
La casualitat ha volgut que l'antic hospital de Sant Roc, on eren atesos els malalts de l'epidèmia de pesta que al segle XVIII va castigar Valls, hagi estat l'escenari de la presentació als mitjans informatius de l'edició en format paper del ball antic de la Candela, un text de Marc Fusté Olivé, “que, entre altres coses, relata de manera graciosa i popular els diàlegs que metges i pacients devien tenir durant l'època”, segons explica
Lluís M. Moncunill i Cirac (Valls, 1933), teòleg i filòleg, autor de l'edició escrita del ball que serà presentada al públic el 22 d'octubre, amb el segell de l'Institut d'Estudis Vallencs(IEV), l'entitat que des de fa anys té com a seu l'antic hospital de Sant Roc. El text manuscrit ha estat localitzat a l'Arxiu Municipal de Valls, en un quadern relligat que va pertànyer a Minerva Costas, la que va ser filla del director del Banc de Valls, Francesc Costas i Jové. “En aquella època no s'editaven els balls d'aquest tipus i la lletra s'escrivia en quaderns que passaven de mà en mà”, detalla l'autor de l'edició dels més de mil versos de què consta el ball estrenat el 1861 i que l'última vegada que es va escenificar va ser el 1891. “Ha dormit durant més d'un segle i ara el recuperem”, explica Lluís M. Moncunill, que en el llibre fa una introducció sobre el folklore de Valls i analitza el valor literari del text, a més de la música, “que és per a violí, gralles i cobla de ministrers”. L'estudi incorpora un segon bloc dedicat al ball nou de la Candela que “una mica entristit perquè ja no se'n feia cap –diu Moncunill– va escriure mossèn Josep Pont Dalmau el 1910, creient que es podria representar, però no va ser així”, assegura el teòleg.
Del contingut del text del ball, dividit en dues parts paral·leles, l'estudiós explica: “La primera és una simple narració versificada; la segona, en canvi, es transforma en un muntatge dramàtic”. Les dues parts repeteixen el mateix contingut temàtic, encara que en la segona és reinterpretat escenogràficament amb l'aparició de personatges diversos que desplacen el cronista de la part introductòria. L'estudi dels mil versos del ball antic de la Candela –la marededéu a qui la població de Valls va prometre una festa cada deu anys si els lliurava de la pesta– coincideix amb l'espectacle que prepara una comissió d'actes populars i tradicionals de les festes decennals de la Candela del 2011, disposada a escenificar una coreografia amb la participació d'un nombrós grup de figurants i actors a l'església de Sant Joan durant el mes de febrer. La coincidència és casual i Lluís M. Moncunill està convençut que l'edició del ball contribuirà a millorar la rigorositat de l'espectacle.
Font: El Punt/ Anna Estallo / 14/09/2010
