Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Balls parlats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Balls parlats. Mostrar tots els missatges

01 de gener 2012

VALLS, SONS I MÚSIQUES DE FESTA


La subcomisió de Música Tradicional i Popula. integrada en la Comissió Organitzadora de les Festes Decennals de la Candela del 1991, ha volgut deixar constància de les músiques encara vives per tradició ja secular o les popularitzades a la ciutat de Valls, especialment en aquestes festes, i fer una recuperació testimonial d'aquelles altres que s'han anat perdent amb els anys, però qu el record popular i la documentació trobada poden assegurar-ne la vinculació a la ciutat de Valls i a les seves festes en el curs de la història.

Tambè s'ha intentat recollir en aquesta edició discogràfica els elements del paisatge sonor de determinades festes vallenques: des del so de les campanes de l'arxiprestal de Sant Joan anunciant la festa, passant per l'esclat de la pirotècnia, fins a l'ambient de la plaça del Blat en moments de manifestació festiva col·lectiva, sortida de completes, ball de diables, i sobretot l'ambient únic a l'entorn dels Xiquets i els crits durant la construcció dels seus castells, etc.

Són aquests els component d'un paisatge sonor peculiar que, juntament amb les tonades instrumentals, les veus dels balls parlats, les melodies cantades del Goigs i el Virolai, ens faciliten una aproximació verament antropològica a la realitat vallenca.

Font: Prèambul del llibre que acompanya l'edició discogràfica.


Festes de la Candela de 1931 Ball de la Primera . Foto Pere Català i Pic

Edita: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Tirada: 3.000
Any: 1991

28 de juny 2011

El Ball de la Candela

Programa de mà
El Ball de la Candela representat a l'Esglèsia Arxiprestal de Sant Joan, és el text del Ball Antic de la Candela, atribuït a Marc Fusté i Olivé "Marquet de la Dona",que a l'any 1854 va escriure i dedicà a la Mare de Déu de la Candela.



Representació

25 d’octubre 2010

Presentació llibre: El Ball antic de la Candela a Valls



L'IEV presenta l'estudi de Lluís Maria Moncunill sobre la tradició dels balls parlats en què recupera el text del Ball Parlat de la Mare de Déu de la Candela, escrit a meitat del segle XIX pel Marquet de la Dona, però que fins avui no s'havia editat mai. El ball es va representar en el marc de les Decennals entre 1861 i 1891 i la dramatització es tornarà a recuperar en les properes Decennals.

Font: Tac12

23 d’octubre 2010

Presentació de llibre: El Ball antic de la Candela

 Moment de la presentació

L'autor del llibre
Acte de presentació del llibre "El Ball de la Candela a Valls dins la tradició de balls populars parlats" realitzat per Lluís Maria Moncunill Cirac.
La presentació fou realitzada  per mossèn Albert Palacin.

El Ball antic de la Candela a Valls


La publicació del Ball de la Candela, de Marquet de la Dona es una troballa literària popular que molts vallencs desconeixem, la seva ultima representació durant les Festes Decennals de 1891.

Avui gracies al treball minuciós  i erudit de Lluís Maria Moncunill Cirac podem gaudir-lo amb plenitud, com diu en el seu llibre, Marc Fusté Olivé, Marquet de la Dona, dins de la seva modèstia, mereix ser estudiat i reconegut.

L'elecció del moment de la seva presentació. també ha estat encertada, donat la proximitat de les properes festes decennals, i  per la possibilitat  de la seva nova representació  per aquestes properes festes.

Aixi comença:
Oïu amb atenció.
que explicaré a,b gran cautela 
els prodigis ue ha obrat 
la Verge de la Candela.

El llibre:

1a edició
Edita: Institut d'Estudis Vallencs
Composició i muntatge: Imatge-9, SL.
Impressio: Gràfiques Moncunill, SL.
Any: 2010

15 de setembre 2010

El ball de malats de la pesta

El ball dels malalts de la pesta
La dansa es va estrenar el 1861 durant les decennals de la Candela i l'últim cop que es va escenificar va ser l'any 1891
No ha estat mai editada perquè en aquella època el text s'escrivia en quaderns que passaven de mà en


La casualitat ha volgut que l'antic hospital de Sant Roc, on eren atesos els malalts de l'epidèmia de pesta que al segle XVIII va castigar Valls, hagi estat l'escenari de la presentació als mitjans informatius de l'edició en format paper del ball antic de la Candela, un text de Marc Fusté Olivé, “que, entre altres coses, relata de manera graciosa i popular els diàlegs que metges i pacients devien tenir durant l'època”, segons explica Lluís M. Moncunill i Cirac (Valls, 1933), teòleg i filòleg, autor de l'edició escrita del ball que serà presentada al públic el 22 d'octubre, amb el segell de l'Institut d'Estudis Vallencs(IEV), l'entitat que des de fa anys té com a seu l'antic hospital de Sant Roc. El text manuscrit ha estat localitzat a l'Arxiu Municipal de Valls, en un quadern relligat que va pertànyer a Minerva Costas, la que va ser filla del director del Banc de Valls, Francesc Costas i Jové. “En aquella època no s'editaven els balls d'aquest tipus i la lletra s'escrivia en quaderns que passaven de mà en mà”, detalla l'autor de l'edició dels més de mil versos de què consta el ball estrenat el 1861 i que l'última vegada que es va escenificar va ser el 1891. “Ha dormit durant més d'un segle i ara el recuperem”, explica Lluís M. Moncunill, que en el llibre fa una introducció sobre el folklore de Valls i analitza el valor literari del text, a més de la música, “que és per a violí, gralles i cobla de ministrers”. L'estudi incorpora un segon bloc dedicat al ball nou de la Candela que “una mica entristit perquè ja no se'n feia cap –diu Moncunill– va escriure mossèn Josep Pont Dalmau el 1910, creient que es podria representar, però no va ser així”, assegura el teòleg.

Del contingut del text del ball, dividit en dues parts paral·leles, l'estudiós explica: “La primera és una simple narració versificada; la segona, en canvi, es transforma en un muntatge dramàtic”. Les dues parts repeteixen el mateix contingut temàtic, encara que en la segona és reinterpretat escenogràficament amb l'aparició de personatges diversos que desplacen el cronista de la part introductòria. L'estudi dels mil versos del ball antic de la Candela –la marededéu a qui la població de Valls va prometre una festa cada deu anys si els lliurava de la pesta– coincideix amb l'espectacle que prepara una comissió d'actes populars i tradicionals de les festes decennals de la Candela del 2011, disposada a escenificar una coreografia amb la participació d'un nombrós grup de figurants i actors a l'església de Sant Joan durant el mes de febrer. La coincidència és casual i Lluís M. Moncunill està convençut que l'edició del ball contribuirà a millorar la rigorositat de l'espectacle.

Font: El Punt/ Anna Estallo / 14/09/2010

15 de juliol 2010

El Ball de la Candela

Valls recuperarà el ball de la Candela

S'escenificarà a l'església de Sant Joan

Els organitzadors diuen que serà espectacular per la llum i el nombre d'actors

Valls recuperarà el ball parlat de la Candela, que des de 1891 no s'havia tornat a escenificar. L'espectacle s'estrenarà durant les festes decennals del 2011 i les tres funcions programades es podran veure els dies 3, 4 i 5 de febrer a l'església de Sant Joan, on el públic gaudirà d'un esdeveniment “espectacular”, com el qualificaven els organitzadors, que garanteixen l'èxit d'un muntatge que tindrà un sistema d'il·luminació “extraordinari”. L'equip que ha treballat en la recerca de la documentació històrica del ball ha trobat a l'arxiu de la ciutat el text original que va escriure Martí Fusté Olivé, Marquet de la Dona, el 1854. “Era molt llarg, més de dues hores de durada, i l'hem retallat a dues hores”, explicava Ton Úbeda, ben conegut a la capital de l'Alt Camp per la seva vinculació al món teatral amateur. Els artífexs d'aquesta nova producció, que, segons l'alcalde de Valls, Albert Batet, “serà tot un referent de les festes”, també han modificat l'ordre“per donar al ball un ritme que no tenia”, assenyalava Ton Úbeda.
Aquesta nova producció s'ha entreteixit amb un pressupost d'uns 11.000 euros que no comptabilitza tota la infraestructura de llums, la part que donarà més espectacularitat a l'escena i la més costosa.
Un dels aspectes més singulars de la producció, però, és sens dubte l'elevat nombre d'actors i figurants necessaris per posar en escena el ball de la Candela. “Calen més de cent persones perquè volem que sigui molt espectacular”, subratllava Ton Úbeda. Els organitzadors obriran una convocatòria a partir del setembre per poder reclutar els integrants del nombrós equip que protagonitzarà l'espectacle. Formarà part de la nova producció un taller de vestuari que s'organitzarà amb motiu de les festes decennals i també un muntatge audiovisual integrat a la coreografia del ball. Els elements temàtics del text són els prodigis de la Mare de Déu de la Candela, entre els quals hi ha el guariment d'una epidèmia de pesta.


Font: www.elpati.cat / Anna Estallo 15/07/2010

08 d’abril 2010

El Ball de la Candela


EL BALL DE LA CANDELA

Lluís Moncunill i Cirac

Un antic aforisme popular deia: "A Valls, professons, coques i balls". No és aquí el lloc per estendre'ns en un comentari sobre cada un dels termes de la dita. Avui, però, quan els estudiosos es dediquen a tractar el tema dels balls parlats con una producció literària i folklòrica de les terres de cap al sud de Catalunya, Valls figura en un dels llocs més rics i fecunds d'aquest gènere teatral. Li venia de la seva gran religiositat, que per força havia de convertir-se en expressió folklòrica i festiva, plena de plasticitat. Els historiadors vallencs descriuen i registren innombrables manifestacions populars, que van des de les caricaturesques actuacions dels joglars fins a les composicions dels balls parlats. Cal situar en aquest marc el text i les representacions històriques d'El Ball Antic de la Candela de Valls, que té per autor Marquet de la Dona, tal com era conegut a Valls, i que firma d'altres balls parlats amb el nom de Marc Fusté i Olivé. Fins fa ben poc no s'havia aclarit la data del seu naixement. A. Palacin, després d'una laboriosa investigació, ha pogut documentar-la a Valls el dia 20 de gener de 1801, deu anys més tard de la institució del vot que havia d'establir les festes decennals de la Candela, amb tanta tradició a la capital de l'Alt Camp. Les opinions sobre la vàlua dels dots literaris d'aquest autor són prou variades. Citarem només la de Mn. J. Grau i Serra que s'expressa així: "Le bastaba para componer uno (ball) leer la vida del santo y ponerse la pluma en la mano, que en ella corría sobre el papel, y prontamente tenía allí vaciadas sus ideas... Si hubiera cultivado su ingenio, hubiera llegado a inmortalizarse en la dramática". J. Bargalló diu que no es tracta pròpiament d'un escriptor. La representació teatral d'El Ball Antic de la Candela té una freqüència curta. La primera representació documentada és de l'any 1861, segons el testimoni escrit de Mn. E. Ribas. Llevat de les festes decennals del 1871, en totes les altres surt en programa fins al 1891. L'any 1910, Mn. Josep Pont intenta promoure una nova representació del ball marià, però sobre un text que ell retoca fins a tal punt que "gairebé no el coneixeria el seu autor", diu Mn. Pont. La transcripció del text de Marquet de la Dona que posseïm prové de l'arxiu documental i bibliogràfic de l'I·lustre vallenc Francesc Costas i Jové. Segons el seu testimoniatge, el text actual pogué ser copiat d'un altre text autògraf del propi Marc Fusté, conservat per uns parents de l'autor que vivien al passeig dels Caputxins a Valls. Mn. E. Ribas diu que el primer text era del 1854, quan el seu autor tindria, dons, 53 anys. Normalment els balls parlats eren representats a la via pública, malgrat la seva temàtica religiosa, en molts casos, i no pas a l'interior del temple. "La Renaixença" constata el 3 de febrer de 1881 que el nostre ball fou representat en el temple arxiprestal de Valls el dia u de febrer, al vespre, en ser traslladada la imatge mariana de la Candela a l'altar major. Tot això ho descriu amb aquestes paraules: "Era de veure en lo sant lloc aquella mascarada ballant i fent pantomimes al peu mateix de l'altar major amb els acords de l'orgue". Potser aquestes paraules ens expliquen fàcilment l'efímera durada de les seves representacions. L'eufòria de la nova institució de les festes decennals i la seva esplèndida celebració de cada deu anys justifiquen la redacció i representació d'El Ball Antic de la Candela. Però, també ell mateix esdevé una prova implícita d'algunes tensions, imaginables en aquell context de saturació religiosa, entre una relativament moderna devoció mariana i aquella altra devoció més antiga professada al Lledó; imatge que des d'ara compartiria el patronatge de la Ciutat. L'estructura interna del text consta de dues parts paral·leles ben definides. La primera és una simple narració versificada; la segona, en canvi, es transforma en muntatge dramàtic. Les dues parts repeteixen el mateix contingut temàtic, encara que en la segona és reinterpretat escenogràficament amb l'aparició de personatges diversos que desplacen el cronista de la part introductòria. Malgrat algun anacronisme, hi ha en tota l'obra us substrat històric comprovable que es barreja amb un to descriptiu de caràcter èpic, pel qual els fets esdevenen mite entranyable i viu.

Font: web de la Joves Xiquets de Valls