Guaricio de la "glànola"

Per l'any 1348 Valls va sofrir la més devastadora epidèmia, la "glànola" que a Catalunya va fer estralls mai vistos, i assolà poblacions enteres. Causa terror llegir que a Valls ja no era possible l'assistència de sacerdots, metges ni auxiliars perquè la mort feia caure les dues terceres parts de la població, i es perderen molts excel·lents barons i s'estroncà la descendència de molts llinatges.
Es feren moltes pregàries públiques amb doloroses penitències, demanant auxili al cel, i s'acudí en romeria als santuaris de més devoció comarcal; fins que un frare franciscà d'Escornalbou, predicant als fidels, els va exortar a recórrer a la Mare de Déu davant de la imatge de la Mare de Déu de la Candela , que tenien oblidada en la mateixa església parroquial on "estava amb gran senzillesa- que no li cremaven llum- ni tampoc li feien festa". La tradició unànimement ens diu que, amb indescriptible emoció, fou portada la imatge a l'altar major, on la gent li va pregar amb la més fervorosa de les súpliques, i la Mare de Déu els obtingué immediata guarició d'aquesta pesta.
Els vallencs en treagueren la maternal ensenyança que calia honorar aquella sagrada imatge. De llevors, de generació en generació, ha rebut l'amor de tots, i sota el mantell de la qual tots hem estat protegits.

Font: Novena de Mn. Francesc Martinell, prev. Pàgs. 15-16

La Salve

L'any 1911, la coronació canònica de la Mare de Déu va acrèixer talment la pietat que feu possbile i fàcil la institució de la Salve cantada al cap al tard de tots els dissabtes de l'any. Foren molts els devots que van allistar-se per tal de sostenir amb esplendor aquesta salutació mariana. Fins el 1936 volteja la campana durant un quart en amorosa crida, i amb gran concurrència de fidels, la Parròquia i la Comunitat de Beneficitas de Sant Joan Bta., en formació solemne han anat a l'altar de la Mare de Déu, totalment il·luminat, on es canta la popular antifona mariana, els vesicles de la qual alternaven amb melodies d'orgue.
Bon punt refet el temple de la devastació de 1936, i restaurada la imatge de la Verge, reapareix en 1940 el cant de la Salve, que sense interrupció es canta i es cartarà, si Déu vol, davant de la Mare de Déu.
Ha tingut una llarga època d'or, en la qual era edificant veure com pels carrers immediats afluien al temple al compàs de les darreres campanades, els grups de devots somrients de filial alegria mariana, primera sensació de la festa dominical de l'endemà.
Déu faci que la nostra generació, a la que li ha tocat "gemegar i plorar" entre les noves perfeccions de la matèria d'aquesta "vall de llàgrimes", sàpiga acudir amb més devoció encara a cantar la Salve a la nostra "Regina i Mare de Misericòrdia".

Font: Novena de Mn. Francesc Martinell, prev. Pàgs. 25

El Jurament dels Batlles de Valls

Consta en els nostre arxius que ja en el segle XIV, el primer magistrat de Valls, que allevors era nomenat el batlle, en prendre possessió del càrrec ho feia als peus de la Verge. Així a l'altar de la Mare de Déu de la Candela de la primitiva església parroquial, essent-hi presents el representant del rei i del Sr. Arquebisbe, Senyor de Valls, del Jurats de la vila, el Rector i terstimonis, davant del notari, el n omenant Batlle de Valls, amb la seva mà reverentment posada en el Missal solemnement obert damunt de l'altar de la Mare de Déu de la Candela jurava (segons paraules de les mateixes actes) "per Déu i els seus quatre Evangelistes.. usar bé i legítimament de l'ofici de dita batllia... segons real nomenament... i fer complir tot el contingut en ell. Respectar els drets de l'Església de Tarragona i del Sr. Arquebisbe, mantenir i respectar els privilegis i ordenacions de la vila de Valls., segons el Llibre de la Cort de Valls.

Font: Novena de Mn. Francesc Martinell, prev. Pàgs. 21