Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Paris i Fortuny. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Paris i Fortuny. Mostrar tots els missatges

20 de març 2021

526- EL LLIBRE DE L'ORGUE DE VALLS

 

El llibre de l'Orgue de Valls, recull la història dels orgues de la ciutat i de la comarca de l'Alt Camp, redactat per un dels grans especialistes en la matèria, l'historiador i organista Miquel González.

L'estudi s'inicia al segle XIV, amb el primer esment a la presència d'un orgue a la vila de Valls, i abraça fins a la actualitat.

Text: Contraportada del llibre

El llibre està dividit en tres parts:

Orgues, organistes i orgueners a Valls i l'Alt Camp, per Miquel González

El nou orgue de Valls. Història d'un projecte, per Jordi París i Fortuny

Un orgue Grenzing per a Valls, per Taller Gerhard Grenzing Jordi Andújar i Natalie Grenzing

 

Edita: Comissió Ciutadana de l'orgue de Valls 
Impressió: Gràfiques Moncunill 
Any: 2021

 

07 de juny 2012

Imatge de la Mare de Déu de la Candela

IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LA CANDELA

Imatge actual
La imatge de la Mare de Déu de la Candela  fou obrada, cap a l'any 1400 per un escultor del qual no sabem el nom. És una imatge gòtica de transició, d'alabastre policromat, de cos senser i de peu dret, de 85 cm.  d'alçada i 68 quilos de pes. La Mare de Déu porta un mantell que li cau des del cap, li emmarca el rostre i li cobreix tot el cos. La corona el cenyeix. En els braç dret porta un ciri, i en el braç esquerre sosté el nen Jesús, assegut. El nen porta a les mans un ocell, que li pica la mà dreta.

Fins l'any 1936, se li podia veure al coll el senyal d'haver estat trencada i després afegida sense gaira cura.

L'any 1936, fou carregada al camió que havia de portar-la al Camp d'Esports per esser destruïda, i va caure a terra. La caiguda li produi desperfectes. Posteriorment fou tirada al foc. Uns joves recolliren els troços que trobaren i l'enterraren.

Imatge 1936
 La imatge actual, que és reproducció fidel de l'antiga, fou realitzada l'any 1941 per l'escultor barceloní F.Veciana.

Ubicacions de la imatge
  
Quan es va construir l'actual església de Sant Joan en substitució de l'església romànica primitiva, l'any 1570, la imatge de la Verge de la Candela fou traslladada a l'església de Sant Miquel, que era on hi ha actualment la capella dels Dolors. L'església primitiva ocupava el lloc de l'actual presbiteri de la parròquia de Sant Joan. L'any 1583, en acabar-se la construcció del nou temple, hi fou portada altra vegada i ha va tenir diverses ubicacions, primerament fou colo·locada a l'altar de Sant Josep, on també h havia l'Assumpció.
El segle XVII, a causa de la sequedat, el Consell determina treure la imatge en processó. També es farà el mateix durant la plaga de la llagosta.
La imatge, a leshores, fou col·locada a l'altar major fins l'any 1688, data en què es troba documentació que parla de l'obligació de cremar un ciri en el seu altar, d'una manera ininterrompuda, el que foren uns any deprés els anomenats "Obres de la Mare de Déu de la Candela", el trasllat de la Verge a la capella actual tingué lloc l'any 1783, amb motiu d'haver deslliurat la ciutat d'una pesta. També en aquest temps se construí el cambril.

Font: JORDI PARIS, Kon Tiki nº 70 febrer 2011,pàg.12
Font: ISIDRE SALUDES, Santuaris Marians de l'Arquebisbat de Tarragona, pàg.58
Font: JORDI FORT I GAUDÍ pvre. Santa Maria de la Candela, pàg. 21

19 de febrer 2012

OBRES DE LA CANDELA

Diari de Maria

Des del segle XIV trobem el costum que hi hagués un ciri i les candeles que cremessin davant de la imatge, la cera es pagava amb donatiu i almonies dels fidels i s'instituïren unes persones anomenades els "Obres de la Candela" que tenien l'obligació que el ciri de la imatge sempre estigués encès. Amb el pas dels sgles, aquestos "Obrers de la Candela" tindran cura tabmé de la imatge, de l'altar i de la festa del dia 2 de febrer.

Els diaristes va ser una institució nascuda l'any 1712, que consistia en agrupar a 365 homes i 365 dones, que es comprometien a que un dia a l'any, el dia que se'ls hi assignava, a donar culte a la Mare de Déu.

Les seves obligacions, per aquest dia eren: primer confessar i combregar; segon resar una part del rosari, oir missa o fer-la dir, tercer abstenir-se dels "entreteniments del món" quart fer un almoina, si podien, i resar cin parenostres i cinc avemeries; cinque visitar la santa imatge en la seva capellai procurar la seva il·luminació, oferint un ciri de tres onzes, si tenient possibilitats de fer-ho, i pregar pels devots d'aquest diari, per la pau entre els prínceps cristians, per l'exaltació de la Santa Església, per l'extirpació de les heretgies, per la salut i successió del monarca i per últim havia de dir una Ave Maria al despertar-se i un a altra a l'adormir-se, demanant l'auxili per no pecar i sinó primer morir.

Aquesta institució es va mantenir fins al primer terç del segle XX, moment en què va nar perdent força fins a desparèixer.

Font: Jordi Paris Fortuny - Revista Col·legi Cor de Maria  02/2011

16 de gener 2011

La nova campana de Valls

Amb motiu de la benedicció de la nova campana de valls, s'ha editat aquest tríptic en que l'historiador Jordi Paris i Fortuny, ens parla de la nova campana i un recull històric realitzat sobre les antigues campanes de Valls  i les campanes actuals.

05 de febrer 2010

48 - Novena

Publicació de la Novena a la Mare de Déu de la Candela.
Edició 2001

La novena és una de les devocions més lligades a la Mare de Déu de la Candela. Si bé antigament se'n feien a diversos sants o advocacions, només n'ha restat fins a l'actualitat la de la Candela que, any  rere any, encara congrega un bon nombre de fidels. Al llarg dels anys l'han predicat molts diversos sacerdots i bisbes. De tots ells només en citarem un: Sant Antonio M. Claret, que ho va fer a petició del rector de Valls l'any 1846, dins de la missió general que farà al bisbat de Tarragona.
Se'ns han conservat poques edicions de novenes. La més antiga és de l'any 1786 i no consta qui la va realitzar, només  es diu que va ser formada per un devor de la Verge i va ser editada a Barcelona. En coneixem una reimpressió de l'any 1850, editada a Tarragona, amb el mateix text que l'anterior. L'any 1911 Mn. Josep Grau Serra en va fer un text nou i l'any 1964, Mn. Francesc Martinell. Finalment, l'any 1991 es va fer l'ultima versió de la novena per part de Mn. Francesc Esteso, que es un versió modernitzada de la de Mn. Martinell.

Font:Quaderns de Vilaniu, ponència "Aproximació històrica a l'origen i a la pervivència de la devoció a la Mare de Déu de la Candela" autor: Jordi Paris.