La revista del Gogistes Tarragonins en el seu número 29 corresponent a l'any 2011, publiquen un escrit en referencia a la presentació del goigs de la Mare de Déu de la Candela i el llibre "La Mare de Déu de la Candela de Valls i els seus Goigs populars", presentació duta a terme el 20 de gener de 2011, l'article esta realitzat per mossèn Joan Roig i Montserrat.
El dissabte dia 28 de gener de 2012, comença la novena de la Mare de Déu dela Candela, aquest any predica Mossen Joan Àguila, ex-vicari de la parroquia de Sant Joan de Valls.
Les grans Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela ja són història. Es clausuraven el diumenge 6 de febrer de 2011 quan, a invitació del Sr Arquebisbe, un infant apagava la llàntia de l’Any Jubilar. Començ de nou el camí que perdurada fins a les properes Festes del 2021.
La Moixiganga a l'esglèsia de Sant Joan Decennals 2011
El Ball de la Moixiganga de Valls, de la Unió Anelles de la Flama, aquest any celebra els cinc anys de la represa a l’interior de l’església arxiprestal de Sant Joan. Una representació dels misteris de la passió, mort i resurrecció de Jesucrist, molt lluïda i insòlita pel fet de desenvolupar-la d’una sola tirada, i al so de Bufalodre Cobla de Ministres de Valls.
La representació de les figures o misteris, podrem veure-les a 2/4 d’11 del matí, abans de la Processó de les candeles i de l’ofici solemne en honor a la Mare de Déu de la Candela el dia de la seva festivitat, el dijous, 2 de febrer.
La darrera vegada que el Ball de la Moixiganga de Valls va representar-se a l’interior del temple abans de la represa ara fa cinc anys, va ser, segons l’obra del Cançoner Popular de Catalunya, per les Decennals del 1901. Tot i així, la referència més antiga que és té d’aquesta tradició tan arrelada a la festivitat vallenca data del 1861, i el mateix Joan Amades, en el Costumari Català, ens hi fa constar que per les Festes Decennals d’aquell any, ja va sortir-hi la Moixiganga, esmentant que la representació té un caràcter gimnàstic i que en d’altres temps acabava en una torre. Qui sap si en altres temps el Ball de Valencians, del qual deriven els Castells i la Moixiganga, havia tingut una relació que avui ignorem. Tot i així, la Moixiganga és una dansa que ens representa quadres plàstics, la majoria de sentit religiós, i que figura escenes de la passió, mort i resurrecció de Jesucrist.
Altres referents històrics de l’època (Diari de la Renaixença) del 3 de febrer de 1881 i (Diari Català del 8 i 10 de febrer del mateix any), en referència al 2 de febrer, diu que el Ball de la Moixiganga feia la seva actuació dins l’església de Sant Joan al peu del presbiteri, juntament amb l’altra dansa de la ciutat, aquesta, el Ball de la Candela de Valls, ball que en les darreres Festes Decennals ha tornat a representar-se novament, després de cent anys de no representar-se a l’interior de l’església arxiprestal de Sant Joan Baptista.
Ja han passat les 50 setmanes que hem anat col·leccionan el fascicles per tenir completat el llibre "Valls Recull gràfic 1863-1969".
Una vegada enquaderna ha estat un bon treball el realitzat per en Jep Martí i la Pilar Musolas, cal també destacar-ne les aportacions i col·laboracions de molts ciutadans aportant-hi fotografies i documents.
Una nova fita per l'enriquiment del nostre patrimoni local que poder gaudir en aquesta nova publicació.
Els Amics de la Múscia de Valls, han realitzat la producció d'aquest DVD d'una durada de 30 minuts de l'estrena mundial del Ballet Ariel a Valls.
De 1934 a 1944 Robert Gerhard dedica tota la seva energia creativa a composar música per ballet. Una trobada entre el músic i el director dels ballets russos, Atoni Dorothi, va fer possible l'inici dúna col·laboració entre el ballarí i coreògraf d'aquesta companyia Leonide Massini, i R. Gerhard dón surt la idea de crear conjuntament un ballet surrealista d'un acte anomenat Ariel, inspirat en "Tempesta" de W. Shakespeare. Quan Massine va escoltar la composició va desistir de fer la coreografia per considerar-la massa simfònica, per que només va ser estrenada en concert el 19 d'abril de 1936 al Palau de la Música Catalana, dirigida per Hermann Scherchen.
L'AMV (Associació Amics de la Música de Valls) pensant en les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de 2011, donà impuls a aquesta aventura apassionant, portar a terme un projecte artístic i pedagògic amb nens i nenes de les vuit escoles de primaria de Valls, com una manera de divulgar la música i l'obra de R. Gerhard entre les escoles, i donar l'oportunitat als nens de viure en la seva pròpia pell l'experiencia de ballar.
Centres participants:
Eugeni d'Ors, Blatasar Segú, Enxaneta, Mare de Déu de la Candela, Eladi Homs, Rocabruna, Mare de Déu del Lledó, Claret i Cor de Maria i l'Escola de ballet Adagi.
Argument:
Comença l'obra amb una forta tempesta originada per les arts de Pròsper, duc legítim de Milà, al que el seu germà li va usurpar el poder i l'expulsà del ducat amb una nau que nufragà en una illa deserta on, i amb la sol companyia de la seva filla Miranda i els seus llibres sobre totes les arts lliberals, s'aplica a l'estudi i coneixement de la cosmogonia. Arribat el momen oportú, es decideix a restituir l'ordre que trencà el seu germà Ariel, esperit servil del mag Pròsper. Està obligat a servir-lo per rescatar-lo de Sycorax, que abans habitava l'illa.
Música: Robert Gerhard
Esbossos dissenyats per Joan Miró
Arguments i text escrit per Vicenç Foix
(basat en La Tempesta de W. Shakespeare)
Orquestra: Camerata XXI director: Tobias Gossmann
Direcció artistica: Montserrat Colomé
Coordinació artística i pedagògica: Carme Vidal
Disseny escenografía i vesturari: Llorenç Corbella
Mestres de dansa i coreògrafia: Montserrat Colomé, Gisela Rodríguez i Carme Vidal
Efectes de so: Ramon Calduch
Producció artístia: Jordi Vidal
Confecció del vestuari: Lurdes García
Regidors: Anna Peris, Elisabeth Ferrer i Xavier Tàpies
Edita: Amics de la Música de Valls
Patrocinadors:
Diputació de Tarragona
Co NCA Consell Nacional de la Cultura i de les Arts
Ajuntament de Valls
Centre Robert Gerhard
Any: 2011
Tirada: 500
Si esteu interesats en tenir-ne un exemplar podeu demanar-lo a:
Un nou llibre sobre les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela.
"Les Decennals de Valls. La devoció vers la Candela: religió, castells i cultura”, amb textos de Gemma Casalé, fotografies de Pere Toda i pròleg de Pepa Plana, es tracta del volum setè de la col·lecció “Post Festum” dedicada a les festes populars.
L’acte de presentació tindrà lloc dimarts 31 de gener de 2012 a les 18.30 h a la capella dels Dolors de l’església arxiprestal de Sant Joan de Valls. El Ball de la Candela de Valls, recuperat les darreres Decennals, oficiarà de mestre de cerimònies.
Invitació
Les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela a Valls, la celebració de la llum a la ciutat bressol dels castells, són úniques perquè tenen lloc cada deu anys, els acabats en u: tota una periodicitat extraordinària. Des que el 1791 se n’acordà l’organització, els actes que s’hi programen la converteixen en un temps únic i excepcional que permet el retorn dels vallencs emigrats, i alhora l’arribada multitudinària de visitants i espectadors, atrets per la singularitat de les festes, pel caràcter patrimonial i per la dimensió espectacular. Neixen de l’esforç i del treball bastit per nombroses persones, les mateixes que van imaginar els castells fa 210 anys precisament en unes Decennals i que han contribuït, amb la seva constància, a fer possible que hagin estat declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco; les mateixes que compten la seva vida per Decennals gaudides; les mateixes que han afrontat les noves exigències de cada nova dècada.
El llibre de les Decennals de Valls és el setè d'una col·lecció que atresora algunes de les celebracions patrimonials més significades del nostre país, com els Carnavals de Sitges i de Vilanova i la Geltrú, la Passió i la Processó de Verges, o les Festes de les Santes de Mataró, dels Blancs i Blaus de Granollers, i de Santa Tecla a Tarragona. Una col·lecció d'Arola Editors.
Autors: Gemma Casalé Frutos i Pere Toda Serra
Editorial: Arola Editors
Idioma: Català.
Col·lecció: Post festum.
Volum: 7
Enquadernació: Tapa rígida.
Edició: Desembre del 2011
Format: 16 x 16
Tintes: Color.
Pàgines: 204
Preu: 20 €
ISBN: 978-84-15248-61-3
Disponibilitat: En premsa.
Invitació a la presentació del llibre "Poètica per a un ninot" de Jordi Julià que obtinguè el premi de poesia Decàlia, en les passades Festes Decennals de la Mare dee Déu de la Candela 2011.
La revista bValls de Lletres, en el seu número 15 corresponent al novembre de 2011, a posat com a portada un foto de l'Anna Montserrat titulada "Desmuntant la Candela".
En el seu editorial fa referència a les passades Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, arrel de la publicació per part de Cossetània Edicions de reunir en un volum les creacions de dos fotògrafs i onze poetes vallencs, -ens referim al llibre “Onze x 2”.
La foto de la portada pot ser-ne l’excusa a desfer muntatges i tocar de peus a terra.
El seu interior recullen el resultat d’un esforç col·lectiu, el relat col·laboratiu de dotze autors vallencs.
bValls de Lletres
Revista de la Comissió de Llengua i Literatura de l'IEV
Conté onze cançons dedicades a la Mare de Déu i porta el títol de l'ultima cançó , que és dirigida ala Mare de Déu de la Candela amb les paraules del lema de l'Any Jubilar.
N'és autor i intèrpret Joan Àguila amb el Grup Musical "Canta la teva fe".
Han treballat en el disc:
Joan Àguila: veu solista, guitarra espanyola
Oriol Màrmol: baix elèctic, violoncel, trombó de vares
Víctor Mosquera: guitarra elèctrica i veus
Xavi Canudas: guitarra acústica i elèctrica
Jordi Tinoco: teclat i coros
Inma Tenor: coros
Sílvia Baglietto: coros
Enric Mateu: saxo alt, saxo barion i bateria
Georgina Màrmol: percussions
David Guillén: equips de so
Antoni Pérez de Mendiguren: logistica
Mar Margalef ha col·laborat cantant a "Que es faci en mi" i "El meu fill"
Aquest CD ha estat enregistrat gràcies a la col·laboració inestimable d'en Genís Sobrado, en el seu estudi i amb el seu assesosorament tècnic i musical.
L'acte de presentació del disc tingue lloc el dia 29 de gener de 2011 a l'església Arxiprestal de Sant Joan de Valls.
Nou CD “De la ciutat Estel” de Mn. Joan Àguila amb el grup “Canta la teva fe”.
Es pot adquirir a sant Joan de Valls, a la llibreria de l’Arquebisbat de Tarragona i a la Delegació Diocesana de Pastoral de Joventut.
Portada de la revista Cultura en el seu número 502, gener de 1991.
La processó de la Candela, l'any 1971, al seu pas per la plaça del Blat.
Foto: Masip.
Dins dels sumari podem llegir:
Monogràfic: "Les Decennals: un vot de poble", amb les seccions Reportatge, Entrevista, Opinió, Recerca i Enquesta.
També un escrit de Pere Altès i Serra "El local de festes".
Edita: Associació d'Alumnes i Ex-alumnes de l'Escola del Treball
Producció i muntatge: Publicacions Alt Camp, SA.
Imprimeix: Gràfiques Moncunill
Segona Època - Any LXIII
Número: 502
Any: 1991
Flor de febrer, que el nostre cor anhela,
de la ciutat Estel.
Il·luminats per la vostra Candela
guieu-nos cap al Cel.
En lloc humil, la vostra bella imatge
des l'antigor restava en greu oblit;
un jorn fatal, el llamp del mal oratge,
despietat, la població ha ferit.
Diuen els vells, que vostra imatge pia
fóra el remei del malestruc flagell;
tots els vallencs de vila i rodalia
s'han abrigat en vostre blau mantell.
En ric altar de ciris rodejada,
rebeu de Valls devot acatament,
oh crit joiós!, la glànola ha passada,
Reina del Cel, pel vostre valiment.
Valls per a Vós, lloança vol perenne,
instituint les Festes decennals.
En Pau Baldrich segella el vot solemne
amb resplendors d'afectes filials.
Pluja d'estels cau sobre Vós, Matrona,
forta Judit que vetlla la Ciutat;
al nostre clam Pius desè us corona
amb l'esplendor de l'alta majestat.
El vostre fill, la glòria del Déu Pare
joiós somriu de veure vostre esguard,
que bell serà d'estrènyer els llaços, Mare,
d'eterna amor ací i al Cel més tard.
Als vostres peus, els nuvis fan ofrena
de blancs ramells, les mares de llurs nins,
els afligits, del bàlsam de la pena,
els jovencells, de flors dels seus jardins.
Clarors de seny doneu-nos, gran Senyora,
ales al cor, a l'esperit encís,
i en arribar la nostra darrera hora
el goig etern de Vós al Paradís.
Coral Espinavessa. Director: Modest Soler
Orugué: Joël Padullés
Enregistrat a l'església romànica d'El Pla de Santa Maria
"Puig a Valls feu venturosa
I amb Vós cap mal no recela..."
Son els goigs més antics que es conveixen i sembla que foren els primers. El sacerdot Josep Oliver, Pvre., que va guanyar per oposició el benefici eclesiàstic d'organista de Valls i en va prendre prossessió el 20 de gener de 1775, va escriure la lletra i la melodia dels goigs l'any 1791.
Aquella música original ens és desconeguda, i la que actualment s'hi interpreta fou composada l'any 1929 per Mn. Antoni Tomàs i Homs, Mestre de Capella i organista a Tarragona. Era fill dels vallencs Antoni Tomàs i Peirot, fabricant, i Rosa Homs i Casulleras. Va neixer el 6 de setembre de 1877 al Vendrell, però als tres anys la família retornava a Valls, on va romandre-hi fins que el noi tingué 15 anys, traslladant-se després a Tarragona. Va morir al 1950.
Aquesta partitura que la Coral Espinavessa de Valls interpreta a 3 veusi acompanyament d'orgue, ha estat recuperada aquest any (1991) gràcies a l'arxiu de l'antiga Schola Cantorum, creada el 1939, en la que només hi cantaven homes, que l'havia intepretada cada any el dia de la Candela, cantant-ne només la primera estrofa. El text és el de 1791.
Ball de la Candela, Trilleig de de campanes
Toc de Matinades
Virolai a la Mare de Déu de la Candela
Toc dels Xiquets de Valls
Els gegants
Ball d'en Serrallonga
Destaquem: Virolai a la Mare de Déu de la Candela
Coral Espinavessa. Director: Modest Soler
Orgue: Joël Padullés
Enregistrat a a l'església romànica d'El Pla de Santa Maria
El Virolai és molt més modern que no pas els Gogis. Es va escriure el 1949 i es començà a cantar entre els anys 1950 i 1951. Com que la melodia és molt més senzilla que no pas la del Goigs.
El text és de Josep Massons i Andreu, fill de Valls, la música de Francesc Baldelló. A l'original signat per l'autor de la música, hi diu: Barcelona, diada de Sant Sever 1949.
Mn. Francesc Baldelló i Benosa, nascut a Barcelona el 1887, fou musicòleg i organista; divulgador del cant gregoria; Mestre de Capella a la parròquia de Sant Just de Barcelona; fundador de l'Associació Gregoriana i de l'Associació d'Amics dels Goigs, autor també de nombrosos treballs publicats, especialment sobre la música a Catalunya i la cançó catalana.
La subcomisió de Música Tradicional i Popula. integrada en la Comissió Organitzadora de les Festes Decennals de la Candela del 1991, ha volgut deixar constància de les músiques encara vives per tradició ja secular o les popularitzades a la ciutat de Valls, especialment en aquestes festes, i fer una recuperació testimonial d'aquelles altres que s'han anat perdent amb els anys, però qu el record popular i la documentació trobada poden assegurar-ne la vinculació a la ciutat de Valls i a les seves festes en el curs de la història.
Tambè s'ha intentat recollir en aquesta edició discogràfica els elements del paisatge sonor de determinades festes vallenques: des del so de les campanes de l'arxiprestal de Sant Joan anunciant la festa, passant per l'esclat de la pirotècnia, fins a l'ambient de la plaça del Blat en moments de manifestació festiva col·lectiva, sortida de completes, ball de diables, i sobretot l'ambient únic a l'entorn dels Xiquets i els crits durant la construcció dels seus castells, etc.
Són aquests els component d'un paisatge sonor peculiar que, juntament amb les tonades instrumentals, les veus dels balls parlats, les melodies cantades del Goigs i el Virolai, ens faciliten una aproximació verament antropològica a la realitat vallenca.
Font: Prèambul del llibre que acompanya l'edició discogràfica.
Festes de la Candela de 1931 Ball de la Primera . Foto Pere Català i Pic
Edita: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Tirada: 3.000
Any: 1991
