L'any 1911, la coronació canònica de la Mare de Déu va acrèixer talment la pietat que feu possbile i fàcil la institució de la Salve cantada al cap al tard de tots els dissabtes de l'any. Foren molts els devots que van allistar-se per tal de sostenir amb esplendor aquesta salutació mariana. Fins el 1936 volteja la campana durant un quart en amorosa crida, i amb gran concurrència de fidels, la Parròquia i la Comunitat de Beneficitas de Sant Joan Bta., en formació solemne han anat a l'altar de la Mare de Déu, totalment il·luminat, on es canta la popular antifona mariana, els vesicles de la qual alternaven amb melodies d'orgue.
Bon punt refet el temple de la devastació de 1936, i restaurada la imatge de la Verge, reapareix en 1940 el cant de la Salve, que sense interrupció es canta i es cartarà, si Déu vol, davant de la Mare de Déu.
Ha tingut una llarga època d'or, en la qual era edificant veure com pels carrers immediats afluien al temple al compàs de les darreres campanades, els grups de devots somrients de filial alegria mariana, primera sensació de la festa dominical de l'endemà.
Déu faci que la nostra generació, a la que li ha tocat "gemegar i plorar" entre les noves perfeccions de la matèria d'aquesta "vall de llàgrimes", sàpiga acudir amb més devoció encara a cantar la Salve a la nostra "Regina i Mare de Misericòrdia".
Font: Novena de Mn. Francesc Martinell, prev. Pàgs. 25
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada