Per l'any 1348 Valls va sofrir la més devastadora epidèmia, la "glànola" que a Catalunya va fer estralls mai vistos, i assolà poblacions enteres. Causa terror llegir que a Valls ja no era possible l'assistència de sacerdots, metges ni auxiliars perquè la mort feia caure les dues terceres parts de la població, i es perderen molts excel·lents barons i s'estroncà la descendència de molts llinatges.
Es feren moltes pregàries públiques amb doloroses penitències, demanant auxili al cel, i s'acudí en romeria als santuaris de més devoció comarcal; fins que un frare franciscà d'Escornalbou, predicant als fidels, els va exortar a recórrer a la Mare de Déu davant de la imatge de la Mare de Déu de la Candela , que tenien oblidada en la mateixa església parroquial on "estava amb gran senzillesa- que no li cremaven llum- ni tampoc li feien festa". La tradició unànimement ens diu que, amb indescriptible emoció, fou portada la imatge a l'altar major, on la gent li va pregar amb la més fervorosa de les súpliques, i la Mare de Déu els obtingué immediata guarició d'aquesta pesta.
Els vallencs en treagueren la maternal ensenyança que calia honorar aquella sagrada imatge. De llevors, de generació en generació, ha rebut l'amor de tots, i sota el mantell de la qual tots hem estat protegits.
Font: Novena de Mn. Francesc Martinell, prev. Pàgs. 15-16
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada