Poesia

MARE DE DÉU DE LA CANDELA

Salut, ciutat de Valls, i rodalia!
"Gent del Camp, gent del llamp", gent de fervor!
De geneollons la tarda es mafonia
per les sendes votives de l'amor.

Arran de mà, un joiell d'embriaguesa
Ellà, un somrís de Verge, insinuat.
La Candelera és una llantia encesa
i obre fermmals al pit de la ciutat.

Mai no és gasiva de respostes clares
a súplica lassada de flagell.
Espavila, a semblança de les mares,
l'agradívol acull del seu mantell.

Arribes pel febrer amb caputxa blanca,
Verge de la Candela, entre ametllers.
Just si la llum, al ble de cada branca,
ha encès el brotonar de candelers.

Sou aleshores, Valls i rodalia,
festius, devots, semences en esclat.
Mai no ha fendit el teu esguard, Maria,
un anhel tan serè i immaculat.

Enric Balaguer Mestres.

Concursada a la Acadèmia Mariana de Lleida.
Data: desconeguda