Les altres Festes Decennals de Valls

Les altres festes decennals de Valls

Autors com Josep M. de Segarra van guanyar la Viola dels Jocs Florals del 1951, i l'orquestra i els cors del Gran Teatre del Liceu van interpretar l'òpera ‘Madame Butterfly'
L'any 1961 Núria Espert va fer ‘Medea'

Valls No hi ha imatges ni fotografies dels espectacles de recinte tancat de les festes del 1951 o del 1961, però els que les van viure les recorden com les millors de la història de les decennals. Les càmeres fotogràfiques, suposadament per les dificultats tècniques d'espais amb poca llum, no van captar ni un sol instant de l'efervescència de la meitat del segle XX. Tan sols queden retrats que van immortalitzar les autoritats del moment i bona part de les activitats de carrer, i moltes seqüències del tradicional ball de gala (vegeu les imatges de la il·lustració). Els arxius, tant els públics com els privats, conserven encara la programació que va suposar un fenomen cultural de gran transcendència per a la ciutat de Valls. L'any 1951, amb onze dies de festa, els Jocs Florals van tenir com a guanyadors l'escriptor Josep M. de Segarra i Josep M. López Picó, i accèssits per al bisbe del Brasil, Pere M. Casaldàliga. Va ser l'any en què el pintor Jaume Huguet va ser designat vallenc il·lustre i en què l'orquestra, els cors i els solistes del Gran Teatre del Liceu van interpretar l'òpera Madame Butterfly. La companyia del Teatre Romea va escenificar Les vinyes del Priorat i es van programar algunes sarsueles com ara Los claveles. L'any 1961, que va passar a la història per un temporal de vent que va destrossar l'envelat principal, la cartellera d'espectacles exhibia noms de luxe com ara el de Núria Espert, que, juntament amb Ramón Corroto, Ramon Duran o Gerardo Malla, va interpretar Medea. La mateixa companyia va fer Ana Christie. Aquest també va ser l'any de Terra baixa, d'Àngel Guimerà, i amb la companyia de Mario Cabré, i el cor, l'orquestra i els solistes del Liceu van tornar a Valls per presentar El barbero de Sevilla. La música clàssica la va posar l'Orquestra Filharmònica de Barcelona amb obres de Granados, Falla, Wagner i Dvorak. El ballet del Gran Teatre del Liceu va portar la seva primera ballarina, Aurora Pons, i amb l'Orquestra de Cambra de Barcelona i els seus solistes el públic va escoltar la sarsuela Cançó d'amor i de guerra. Va ser tan àmplia la cartellera que, fins i tot, es va programar un festival de jazz. Les festes, que se celebren des de fa 200 anys tots els anys acabats en 1, van ser marcades per les circumstàncies de la batalla del pont de Goi. Aquest fet va provocar que la festa de les decennals del 1811 s'hagués de traslladar al desembre, i només es té constància de la celebració de la processó, segons publica el bloc de les festes decennals d'El Maniàtic, on es detallen els programes de mà de diferents anys.

El Punt/Anna Estallo. 14/01/2011

En aquesta noticia fa referéncia als continguts del present bloc. Moltes gràcies.