La Mare de Déu de la Candela

La devoció de la ciutat de Valls per la Mare de Deu de la Candela sembla que és molt antiga, per bé que fins molt més tard no apareixerà l'autèntic patrocini. La Mare de Déu de la Candela evoca la seva, Purificació, doncs, és el que provocà el culte, a la Verge Maria sota l'advocació de la Candelera. El nom li pervé, perquè sosté, realment una candela, o millor dit, un ciri amb la mà dreta, a semblança de les mares -quan per un antic costum que es va perdent- van a l'església per primera vegada després del part. L'encesa devoció de la ciutat de Valls, per la Candela, es perd en la fondària del temps. Cal observar en els nostre dies l'aspecte extern d'aquesta devoció, al qual hi ha contribuït les festes decennals de gran ressonància.
De fet sabem que l'any 1117 el comte Ramon Berenguer donà al Camp (encara en plena reconquesta, a penes expulsats els sarraïns) al bisbe de Barcelona Sant Oleguer; i sota els auspicis d'aquest la llavors vila de Valls certament molt petita, construí la primitiva església parroquial. Consta que aleshores existia entre els veïns llurs, un culte especial a la Mare de Déu. Un dels primers rastres que es troba documental es el 1337. També hem llegit que els batlles de la vila, en èpoques reculades, juraven fidelitat en el comès de llurs càrrecs "davant de Déu i tocant els quatre evangelis posats al peu de l'ara de l'altar de la Verge". La vila de Valls, fou molt afligida per diverses epidèmies de pesta, que tampoc se n'escapaven altres viles de Catalunya, però aquest flagell, intensificà la recerca de consol en la pietat que hi ha perdurat. Som a l'any 1348, i els arxius locals ja es refereixen a la pesta bubònica.
A mitjan segle XVIII, vivia a Valls, el patrici Pau de Baldrich i Martí. En plena guerra de la Independència, fou detingut pels franceses i conduït a Constantí. Mentre esperava la seva execució invocà a la Mare de Déu de la Candela, i en el moment que anava a complir-se la sentència, un atac de les forces espanyoles miraculosament l'alliberaren. Retornat a Valls, Pau de Baldrich, mogué en tanta eficàcia els seus veïns que promogué la institució de les festes decennals el 28 de gener de 1791. Davant de notari Ignasi Cases Ferrer, el susdit vallenc, i a més Jaume Cassat, aleshores rector de la Parròquia de Sant Joan, els clergues Ramon Coll, Francesc Homs, Baltasar Martí, Josep Carulla i Antoni Vives i els regidors Josep Baldrich, Joan Ramon Coll, Joan Francesc Roca, Francesc Batlle, Joan Janer i Josep Martí en representació de la Vila, atorgaren escriptura pública instituint i fundant (són mots de l'expressat document) "una processó solemne i general a fer tots els anys el dia de la Purificació de Nostra Senyora". Aquesta "solemne processó" es preveu cada deu anys. I per haver-se començat ja a l'any en què s'instituí -el 1791- a complir el vot establert, la ciutat vallenca ve celebrant-la tots els anys acabats en I. Dença aquest any sembla que es vénen celebrant sense interrupció. Però plau-nos anotar un apuntament. Costes Jové anotà: insinuem aquesta punta de dubte, perquè hom troba dades de què es van celebrar les festes corresponents a tots els desenaris mensy d'un: el de l'any 1821. No es pot assegurar si es van celebrar les festes que pertocaven a aquest any, puig no hem pogut veure cap document- i tenim entès que no n'existeix cap- el qual en parli. De les festes de l'any 1841 sembla que no queda altre record que la inauguració de l'altar actual de la Mare de Déu de la Candela, obra de Jaume Comerma, fill de Valls, i pare del que més tard va ésser fill il·lustre de la ciutat Andreu Avelí Comerma.

Font: Les nostre devocions nº 16
Torrell de Reus 1965